Abans de ser conegut oficialment, les filtracions interessades de cada part ja han perfilat pràcticament el consell executiu de la Generalitat. Si aquesta ha estat una decisió d’Aragonès, poc problema hi ha, però sembla improbable que ell mateix resti autoritat al seu càrrec, permetent que es digui abans que ell parli quin serà el seu govern. Si així fos seria un pèssim símptoma inicial. Si es repeteix aquest tipus de filtració serà motiu de crispació i crisi. Però no avancem esdeveniments.
El que sí que sembla evident és que el nivell tècnic i professional globalment considerat és clarament millor que l’anterior, cosa per altra banda no gaire difícil. La primera qüestió serà en quin grau el nou president exercirà realment la seva autoritat sobre el conjunt o ens tornarem a trobar amb la coexistència de dos governs de la Generalitat?
Però més enllà d’aquest fet la primera barrera que s’interposa per desplegar una legislatura normal és que d’entrada ja li han posat dos límits temporals. Un el de l’acord amb la CUP. D’aquí a dos anys es farà balanç per revisar si continua o no el suport d’aquesta organització. La presència de Giró a economia i finances no és pels de la Candidatura d’Unitat Popular un bon començament. Però també per la banda de JxCat ha situat un altre límit, entre un any i mig i dos. Joan Canadell ho feia explícit situant aquest termini per verificar si s’han aconseguit resultats sobre l’amnistia i el referèndum pactat, dues causes que d’entrada semblen impossibles.
I encara queda una gran qüestió i la seva traducció pràctica que dificultarà i molt la capacitat de cada conseller per dirigir el seu departament. L’origen és la gran desconfiança que es professen els dos partits de govern. La conseqüència és la multiplicitat d’instàncies de coordinació que tenallaran el funcionament del dia a dia. Són tantes que cal enumerar-les:
- Equip de coordinació.
- Coordinació parlamentària.
- Coordinació intergovernamental.
- Equip de seguiment dels acords.
- Grups de treballs sectorials.
- Reunió de monitoratge dels acords.
- Comitè de direcció política.
No està malament i caldrà veure què en surt d’aquest gens envejable embolic.
Per si no fos prou, a més està l’Espai de Coordinació, Consens i Direcció Col·legiada format pels 3 partits i l’ANC que, a l’espera de la reformulació del Consell per la República, exercirà aquesta funció de direcció estratègica fins que pugui situar-se dins d’aquell marc, segons estableixen els acords pactats. O sigui que, en el rerefons a més hi ha el Consell de la República pendent d’encaix.
I a més l’acord paral·lel entre la CUP i ERC, que incorpora nombrosos temes dels departaments de JxCat.
I, per si no fos suficient, la taula de diàleg i la no coordinació dels grups parlamentaris d’ERC i JxCat a Madrid.
Si volien construir un entramat complexa i sofisticat ho han aconseguit amb nota. Una altra cosa serà que tot plegat funcioni.