El Premi Nobel d’Economia 2024 ha estat atorgat a tres economistes: Daron Acemoglu (turc-nord-americà), Simon Johnson i James A. Robinson (britànics-nord-americans). Les principals raons per les quals se’ls ha concedit el premi són les seves investigacions sobre la formació de les institucions i com aquestes afecten la prosperitat de les nacions.
Importància de les institucions en l’èxit econòmic
Han demostrat la importància de les institucions socials per a l’èxit econòmic d’un país i han proporcionat una comprensió més profunda de les causes fonamentals per les quals alguns països fracassen mentre d’altres tenen èxit econòmicament. Per aconseguir-ho, han estudiat la relació entre els sistemes polítics i el creixement econòmic.
La seva investigació dona suport a la idea que les societats amb un bon estat de dret i institucions que no exploten la població tendeixen a generar més creixement i canvis positius. També han explorat com les institucions democràtiques i els drets individuals han impulsat una major activitat econòmica en els darrers 500 anys.
Una obra emblemàtica
L’obra dels tres economistes ajuda a explicar les enormes diferències d’ingressos entre països, un dels majors reptes del nostre temps. Han analitzat com els obstacles creats per l’home són responsables de mantenir les nacions en la pobresa.
Acemoglu i Robinson són coautors del llibre bestseller Per què fracassen els països (2012), que sintetitza gran part de la seva investigació sobre institucions polítiques i creixement econòmic.
La clau: les institucions inclusives i extractives
En la seva obra emblemàtica Per què fracassen els països: Els orígens del poder, la prosperitat i la pobresa (2012), argumenten que la clau per entendre les diferències econòmiques entre països radica en la naturalesa de les seves institucions polítiques i econòmiques, classificant-les com a inclusives o extractives.
Institucions inclusives:
Aquestes permeten i fomenten la participació àmplia de la població en activitats econòmiques i polítiques. Protegeixen els drets de propietat, estableixen sistemes legals justos i transparents, promouen l’educació i creen incentius per a la innovació i l’emprenedoria.
Institucions extractives:
Per contra, concentren el poder i la riquesa en mans d’una elit reduïda, limiten la participació de la majoria, no protegeixen adequadament els drets de propietat i solen ser corruptes, desincentivant la innovació i l’esforç individual.
La Nova Economia Institucional (NEI)
Aquesta teoria es relaciona estretament amb la Nova Economia Institucional (NEI), que incorpora les institucions i els seus efectes en el comportament econòmic. Douglass C. North, pioner d’aquest corrent, en el seu llibre Institutions, Institutional Change and Economic Performance (1990), va analitzar com les institucions formals i informals estructuren les interaccions humanes i afecten el rendiment econòmic.
La NEI posa èmfasi en conceptes com els costos de transacció, els drets de propietat i el compliment de contractes, destacant com les institucions eficients redueixen la incertesa i faciliten el comerç i la cooperació.
L’economia política i el passadís estret
Acemoglu i els seus col·laboradors amplien aquest enfocament incorporant una anàlisi més profunda de l’economia política. En Els orígens econòmics de la dictadura i la democràcia (2006), exploren com les lluites pel poder polític determinen si un país desenvolupa institucions inclusives o extractives. Argumenten que les institucions no només es formen per reduir costos o millorar l’eficiència, sinó també per servir als interessos de qui detenta el poder.
A més, a El passadís estret: Estats, societats i el destí de la llibertat (2019), Acemoglu i Robinson examinen la relació entre l’Estat i la societat, argumentant que la llibertat i el desenvolupament sostenible s’aconsegueixen quan hi ha un equilibri dinàmic entre tots dos, el que denominen “el passadís estret”. Aquest enfocament ressalta la importància d’una societat civil activa i d’institucions socials sòlides.
L’enfocament polític i econòmic de les institucions
Tot i que la NEI se centra en com les institucions afecten els incentius econòmics i els costos de transacció, la teoria d’Acemoglu aprofundeix en per què certes institucions inclusives o extractives emergeixen i persisteixen. Destaca que les elits poden dissenyar institucions per mantenir el seu poder i extreure recursos, fins i tot si això és ineficient per a la societat en general.
Altres perspectives sobre el desenvolupament econòmic
Obres com La riquesa i la pobresa de les nacions: Per què algunes són tan riques i altres tan pobres (1998) de David S. Landes i Development as Freedom (1999) d’Amartya Sen també aporten perspectives sobre com factors històrics, culturals i institucionals influeixen en el desenvolupament econòmic, complementant les idees d’Acemoglu.
En conclusió, mentre que la Nova Economia Institucional proporciona un marc per entendre com les institucions afecten els incentius i redueixen els costos de transacció, Daron Acemoglu i els seus col·laboradors enriqueixen aquest enfocament incorporant una dimensió política més profunda. En posar èmfasi en com la distribució del poder i els interessos de les elits modelen les institucions, ofereixen una explicació més detallada de per què algunes nacions prosperen mentre d’altres fracassen.
La interacció entre institucions polítiques, econòmiques i socials és essencial per comprendre plenament el progrés d’una nació i establir les bases per a un desenvolupament sostenible i equitatiu.
La interacció entre institucions formals i informals
És important assenyalar una visió de conjunt de tot això: tot depèn del funcionament de les institucions. Aquestes poden ser formals o informals:
- Institucions formals: Són les lleis, reglaments i estructures oficials de l’Estat, com les institucions polítiques.
- Institucions informals: Inclouen normes socials, tradicions i pràctiques culturals com el matrimoni i la família.
Existeix una interacció entre institucions. Les institucions socials poden influir en l’eficàcia i el funcionament de les institucions polítiques i econòmiques, amb un afegit important: el capital social, que les institucions socials poden desenvolupar i aprofitar al màxim (o desaprofitar), però que té un únic origen primari: la família. Només ella genera capital social ex novo.
L’exemple del capital social
Exemple: Una cultura que valora l’educació i la participació comunitària pot enfortir les institucions inclusives en fomentar la participació ciutadana i la rendició de comptes.
El capital social (associacionisme i xarxes socials robustes) pot generar confiança i cooperació, facilitant les transaccions econòmiques i la implementació de polítiques efectives.
Importància de les normes i valors compartits
Les normes i valors compartits tenen un paper important en el desenvolupament i la riquesa d’un país. Les institucions socials estableixen el marc de comportaments acceptats i d’expectatives en una societat.
També influeixen en la mobilitat social i cohesió: famílies i estructures socials sòlides poden contribuir a una distribució més equitativa d’oportunitats i a una major mobilitat social.
Participació ciutadana i transparència
La participació ciutadana és fonamental. L’associacionisme promou una societat civil activa, essencial per exigir transparència i responsabilitat a les institucions públiques.
En definitiva, tot i que la teoria d’Acemoglu, Robinson i Johnson se centra en les institucions polítiques i econòmiques com a factors clau en el desenvolupament i la riquesa de les nacions, reconeixen que les institucions socials també hi tenen un paper important.
Loading ...
