No podem confiar en els governs que ens enganyen sistemàticament

Un principi fonamental en tota crisi és la confiança en el govern de torn. Sense ella, el conflicte està garantit, i la veritat és que el govern Sánchez ha fet de mans i mànigues per crear desconfiança. Tanta, que permet ocultar les maleses del govern de la Generalitat, que per exemple té el dubtós honor de ser el segon territori on ha mort més gent gran a les residències. El govern espanyol ho està fent d’una manera, que s’ha convertit, com en el seu moment el PP, en una fàbrica d’arguments favorables a l’independentisme.

Ara, amb l’obligatorietat d’usar mascaretes, es posa en relleu l’engany al qual hem estat sotmesos des del primer moment. Després que la consellera de Sanitat Alba Vergés, el Ministre Illa i els assessors científics del govern, començant pel Dr. Simón, s’esgargamellessin dient que les mascaretes eren innecessàries, si no contraproduents, i això ho deien en plena explosió del nombre de persones contaminades en els mesos de març i abril, ara que amb prou feines hi ha un nou contaminat cada 100.000 habitants, es fa obligatori allò que abans no ho era.

Quina és la lògica d’aquesta decisió? Una persona que vagi pel carrer a Barcelona té escassíssimes possibilitats de creuar-se amb un portador perquè en principi no n’hi hauran més de 15, portadors a la ciutat, i dels quals no tots s’estaran movent, i que tindran una capacitat de contagi molt inferior a 1.  I ara cal mascareta! Quan eren 150 o 200 o més, i l’R0 superava de llarg la unitat,  no en calia. I després diuen que vetllen per la nostra salut!

Ara el Dr. Simón, sotmès a la pressió dels periodistes, ha reconegut que quan deien que no eren necessàries, en realitat el que succeïa era que no podien proveir del nombre suficient d’elles, i per això ens enganyaven, en lloc de dir-nos senzillament la veritat i establir un racionament que permetés anar facilitant mascaretes als que més ho necessitaven. Però no, van preferir tractar-nos com a menors d’edat i no com a ciutadans que som.

Aquest fet i que han trigat més de dos mesos en disposar d’un artefacte tan simple com és aquest element de protecció, desqualifica la capacitat del govern per protegir realment les nostres vides, perquè si no ens diu la veritat, ens és impossible reconèixer la realitat en la qual vivim.

Succeeix també un engany semblant amb el nombre de morts barrejat amb una incapacitat profunda. Després de tants i tants dies de comandament únic, el govern espanyol és incapaç d’oferir unes estadístiques dignes d’aquest nom, referit al nombre de morts. Tan difícil és aconseguir homogeneïtzar els criteris de les autonomies? Quina mena de comandament únic és aquest, que és incapaç d’assolir una estadística comuna per a tota Espanya?

El resultat és que no sabem realment quanta gent ha mort de coronavirus, malgrat que cada dia ens canten les xifres i ara el total oficial ja s’acosta als 28.000 morts. Però és obvi que aquesta xifra està lluny de la realitat, entre altres raons perquè no incorpora les defuncions a les residències o almenys n’incorpora una mínima part, i alhora aquestes són mal conegudes. Les xifres oscil·len entre les 8.353 persones mortes i les 18.426. Xifres com es pot veure extraordinàriament diferents. Encara que el més probable és que la segona sigui la real.

Aquesta deixadesa en conèixer aquesta dada fonamental que, entre altres coses ens diu de la mortalitat del coronavirus, té una explicació política. El govern espanyol no té gens d’interès en que es conegui l’abast de la mortaldat i especialment la que afecta la gent gran.

Malgrat aquesta voluntat de tapar el que ha succeït, els fets s’imposen i en aquest moment es multipliquen les denúncies de familiars contra el govern central i els governs autonòmics, començant pel de Catalunya que ja incorpora 30 indagacions per la via penal. No es tracta només de les famílies afectades, sinó de la Fiscalia que manté 374 investigacions obertes a tot el país. Amb aquest ampli reguitzell de denúncies apareix de tot, des de la negativa ben coneguda de traslladar l’avi a l’hospital morint al geriàtric sense atenció sanitària, fins a aquells casos que el cadàver va estar fins a tres dies a la residència sense que ningú del sistema de salut hi anés. Les protestes dels treballadors d’aquests centres per falta de medicaments és també un altre d’aquests capítols.

Tot plegat clama amb urgència per un llibre blanc sobre les polítiques adoptades per fer front a la pandèmia.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 Loading ...