Encara que des que tinc ús de raó sento la política com una cosa molt propera (durant molt de temps vaig participar activament en ella i des que la vaig deixar fa 8 anys segueixo lligat com a analista en mitjans i xarxes i com a professor universitari), no entenc bé el que ha passat a Espanya en aquests últims mesos.

No entenc per què van haver de repetir-se unes eleccions amb l’argument que no hi havia majories suficients per formar govern, o que les majories possibles no eren factibles per raons que ara ja no semblen vàlides. Tampoc entenc les presses per celebrar la investidura en plenes festes nadalenques i esperar després una setmana per formar govern.

No entenc per què el ja president de Govern va dir que no dormiria tranquil ni ell ni el 95% dels espanyols si pactava amb una formació com Podem que entre altres coses proposava un referèndum d’autodeterminació a Catalunya o defensava que a Espanya hi havia presos polítics. No entenc què ha canviat perquè ara ja puguem dormir tranquils tots. Si m’ho expliquessin, jo també dormiria més tranquil. Tinc una mica d’insomni i no sé quin és el motiu.

No entenc per què era absolutament impossible un Govern amb Pablo Iglesias formant part d’ell, i ara ja no representa cap problema. Per cert, que Iglesias va respondre a aquell repte amb gran intel·ligència i dignitat. Però no va ser suficient per segellar un pacte amb un PSOE que aspirava a millorar els seus resultats en la nova convocatòria.

No entenc per què ens van dir que “mai” pactarien amb partits independentistes i ara ho han fet sense massa obstacles. Tot i que la portaveu d’un d’aquests partits (ERC) va acusar de “botxins” i “còmplices” als socialistes per mantenir els polítics independentistes a la presó. I a més va afirmar al Congrés (de l’Estat), a la sessió d’investidura del president de Govern (de l’Estat), que la “governabilitat (de l’Estat) li importa un rave”, encara que la seva formació acabés abstenint per garantir la investidura. Fet que d’altra banda podria servir, o no, per trobar una sortida al laberint català.

No entenc per què un partit com Ciutadans, que inicialment reivindicava el centre polític, es va fer el “harakiri” al negar-se a pactar amb Sánchez, quan tothom menys el seu líder veia el que havia de passar si es repetien les eleccions. Els manuals de ciència política estudiaran aquest fenomen en el futur.

No entenc per què un partit com el Partit Popular s’entesta a competir amb Vox per recuperar uns votants que segurament mai tornaran deixant un gran espai al centre que els socialistes deixaran  expedit al pactar amb Podem.

No entenc que un partit anomenat Vox, que diu defensar valors cristians, manipuli vilment la informació sobre violència sexual per responsabilitzar els immigrants d’actes que majoritàriament són comesos per espanyols. No entenc aquesta ni moltes altres propostes del seu programa que estic convençut que el Papa Francesc condemnaria sense dubtar-ho ni un segon.

No entenc que la portaveu de Junts per Catalunya, imputada per un presumpte cas de corrupció, segueixi ostentant el seu càrrec com si no passés res i la seva formació hagi abandonat tota voluntat d’influir en la governabilitat de l’Estat, però segueixi presentant-se a les eleccions generals. Exactament igual que la CUP. Què fan aquestes dues formacions al Congrés Espanyol a més de cobrar i ocupar els seus escons? Què va ser de l’antiga CiU?

No entenc què fa el portaveu de la formació hereva del braç polític d’ETA (encara que ETA ja estigui desarticulada) preguntant pels terroristes suposadament assassinats per la policia i oblidant els centenars de morts que van provocar aquests mateixos terroristes.

Tan sols entenc al PNB, el partit que sempre guanya, passi el que passi. El partit amb el discurs més intel·ligent, i potser més ambigu, que li permet pactar a dreta i esquerra sense cap rubor i defensant els interessos dels seus votants i del territori que representen.

Jo no sóc nacionalista, però si ho fos, seria nacionalista basc. Fa temps que medito sobre la possibilitat de traslladar-hi el meu domicili i canviar-me el nom per Joseba, si és que m’ho permeten.

No entenc gairebé res de res, i em temo que ningú resoldrà els meus dubtes i seguiré amb insomni i sense respostes durant molt de temps.

Feliç 2020 i que la sort ens acompanyi. La necessitarem.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.