De tots els sectors econòmics emergents, el New Space és amb tota probabilitat el menys conegut. “Big Data”, “intel·ligència artificial” o “Gafa” són termes més o menys estesos avui dia. Però aquest no és el cas del New Space (nou espai), tot i que promet ser un dels sectors tecnològics claus de l’economia mundial en el segle XXI.
El terme New Space fa referència a la industria espacial privada, que des de fa poc més de deu anys es troba en clara expansió davant les agències espacials tradicionals com la NASA nord-americana o l’ESA (Agència Espacial Europea).
A diferència del Old Space, el New Space està compost per una multitud d’empreses que treballen de forma independent (tot i que sovint col·laboren amb els governs). Entre aquests operadors econòmics hi trobem ja uns pocs titans, com SpaceX del també fundador de Tesla, Elon Musk.
SpaceX, apareguda al 2002, és l’empresa nord-americana pionera del New Space, i està principalment dedicada al disseny i construcció de coets i propulsors espacials. És també la primera empresa privada que aconseguí fer entrar en òrbita un coet.
D’altres firmes, com Blue Origin del propietari de Amazon Jeff Bezos, es mouen en el mateix sector dels propulsors. No obstant, el New Space inclou moltes altres branques, com la fabricació de satèl·lits a escala industrial (fins ara una activitat pràcticament d’artesania) i les telecomunicacions.
En aquests camps se situa OneWeb Satellites, filial de OneWeb, una start-up anglo-americana que es proposa desenvolupar una xarxa de telecomunicacions via satèl·lit capaç de garantir als consumidors un accés a internet equivalent al de la fibra òptica terrestre. Per a fer-se una dia del que suposa el projecte, OneWeb permetria veure vídeos en alta definició en el mòbil enmig del desert del Sàhara.
SpaceX i OneWeb són tan sols dos exemples d’un sector en plena expansió que està ja causant una gran revolada entre nombrosos actors com les agències espacials públiques, però també operadors de telefonia mòbil.
Per exemple, avui en dia SpaceX proposa els preus més baixos del mercat per posar en òrbita un satèl·lit: uns 56 milions de dòlars davant els 100 milions d’euros que costa un llançament amb Arianespace, el constructor europeu.
De moment, com en altres àmbits econòmics punters, el lideratge del New Space és clarament nord-americà. Sovint vinguts de Sillicon Valley, els emprenedors del New Space estan propulsats per un notable descens dels costos en el sector espacial gràcies al desenvolupament de tecnologies com coets reutilitzables, micro-propulsors o nano-satèl·lits.
Davant la potència nord-americana, Europa té dificultats per posar-se al dia. La Unió Europea ha posat a disposició dels emprenedors europeus 40 milions d’euros per desenvolupar aplicacions espacials innovadores, dels quals tan sols s’ha adjudicat una petita part per falta de candidatures.
