Fa tan sols uns dies era un temor. Avui ja és una realitat: la regió del Nagorno-Karabakh, poblada per armenis des de fa prop de 2.000 anys, ha deixat d’existir.
Sobre el paper, la República d’Artsakh (el nom armeni pel Nagorno-Karabakh), s’extingirà el pròxim 1 de gener del 2024. Però a la pràctica, l’enclavament ja ha perdut des de la invasió azerbaidjanesa més del 90% de la seva població.
Aquest èxode massiu, malgrat les crides oficials de l’Azerbaidjan perquè la població es quedés a casa seva, confirma els pitjors temors que la Creu Roja i el govern d’Armènia ja havien expressat. També deixa en evidència l’odi i la violència que les ètnies turques que envolten Armènia tant a l’est (Azerbaidjan) com a l’oest (Turquia) han descarregat repetidament contra els cristians armenis en els últims 100 anys.
Són fets que estan tenint a Europa molt escàs ressò. Però deixant de banda el deute moral que els països europeus tenen envers els seus cosins armenis, des d’un punt de vista purament geopolític és una catàstrofe que s’afegeix a la llarguíssima llista de fracassos de la Unió Europea dirigida pel duo conformat per Charles Michel (president del Consell) i Ursula von der Leyen (presidenta de la Comissió).
La incompetència i covardia de Michel ja es feren evidents quan es produí l’incident del “Sofagate“, la víctima de la qual fou la mateixa Von der Leyen (qui per la seva banda demostrà tenir poc respecte envers la seva pròpia persona). Paradoxalment, tots dos quedaren en ridícul davant d’un turc, el president Recep Tayyip Erdogan.
En comptes de dimitir, Michel ha seguit per desgràcia representant la Unió Europea al més alt nivell. Recentment, s’ha intentat posicionar com una personalitat clau per resoldre el conflicte del Caucas, però sens dubte la seva manca de credibilitat ha fet molt mal a la causa que afirma defensar.
De fet, segons Politico, l’única trucada que Michel ha fet recentment al president azerbaidjanès Ilham Aliyev ha estat per demanar que tractés bé els armenis de l’Artsakh. Esperem que ho fes de forma educada.
Pel que fa a Von der Leyen, ni tan sols ha condemnat el dictador del país, a qui descriví fa uns mesos com un dels socis més “fiables” d’Europa. Esperpèntic.
Tampoc ha servit per a dissuadir l’atacant, la missió civil d’observació de la UE a Armènia (l’EUMA), que es desplegà el gener del 2023 i que havia de vigilar la frontera entre Armènia i Azerbaidjan.
Les sancions contra el règim azerbaidjanès són una possibilitat remota
La realitat és que Michel i Von der Leyen tenen les mans lligades ja que ells mateixos han declarat l’Azerbaidjan com un “soci crucial” per a l’abastiment de gas natural en detriment de la Rússia de Vladímir Putin.
Així deixaren ben clar a l’Azerbaidjan que les sancions contra el seu règim són una possibilitat remota, animant-lo a envair l’enclavament armeni (de fet, només un reduït grup de 60 eurodiputats ha posat sobre la taula la qüestió de les sancions econòmiques).
Michel i Von der Leyen tampoc es poden permetre alçar el to contra l’indispensable còmplice de l’Azerbaidjan, Turquia, qui pot seguir fent el seu xantatge amb la immigració a Europa tot el que vulgui perquè Síria segueix sent un estat fallit.
Al fons de cadascuna d’aquestes situacions trobem decisions polítiques que han resultat ser catastròfiques des del punt de vista dels interessos europeus: fomentar la caiguda de Bàshar al-Assad sumí la UE en una sèrie interminable de crisi dels refugiats; intentar aïllar Rússia econòmicament ha disparat el preu de l’energia i accelerat la davallada industrial alemanya.
Amb aquest historial, era previsible que Michel i Von der Leyen abandonessin el poble armeni davant la primera dificultat. Si aquests dos personatges tinguessin un mínim de decència, ja haurien dimitit. Malauradament pels europeus, sembla tot el contrari, estan disposats a quedar-se tant de temps en el càrrec com sigui possible, i de fet es diu que Von der Leyen intentaria un segon mandat al capdavant de la Comissió.
Amb aquest historial, era previsible que Michel i Von der Leyen abandonessin el poble armeni davant la primera dificultat Share on X
Loading ...
