¿Es tractaran les negociacions d’associació Andorra-UE durant la propera presidència espanyola de la UE?

Andorra ha optat històricament per una estratègia d’acostament gradual i progressiu cap a la UE respectuosa de les especificitats econòmiques andorranes i de la identitat política del Principat.

Es tracta d’una estratègia asimptòtica, en el sentit que Andorra es va acostant cada vegada més a la UE, sense pretendre-entrar-hi mai com a estat membre a través d’un procés formal d’adhesió, que està descartat.

Dins d’aquest procés d’acostament, s’hi poden observar tres fases clarament diferenciades.  

La primera fase va tenir un caràcter duaner i comercial, centrada al voltant d’un Acord d’unió duanera parcial, que  no cobria el sector agrícola ni, per tant el tabac, signat el 1990,  en vigor des del 1991.

Es tracta d’un acord comercial signat amb la Comunitat Econòmica Europea (CEE) que inclou una unió duanera per als productes industrials (capítols 25 al 97 del Sistema Harmonitzat del TEC, Tarifa Exterior Comuna de la CEE). És el que millor convenia a Andorra en aquells moments que havia quedat rodejada per territori de la CEE, car Espanya havia entrat a la Comunitat Europea, avui UE, l’any 1986 i França ja hi era, com a membre fundador.

Tal com va declarar el cap de govern andorrà d’aleshores, Josep Pintat, aquell Acord duaner suposava “la plataforma de sortida internacional d’Andorra“. Gràcies a aquell Acord, negociat de manera molt convenient per als interessos d’Andorra, “el país va entrar dins del concert internacional de nacions“.

L’Acord comercial duaner constava de cinc àmbits principals:

Unió duanera per als productes industrials, règim de país tercer per als productes agrícoles, augment substancial de les franquícies dels viatgers, cap conseqüència fiscal negativa, manteniment de la llibertat fiscal, disposicions comunes generals i finals avantatjoses (acord de durada indefinida, creació d’un comitè mixt).

Els resultats de l’Acord de 1990 han estat excel·lents per als operadors econòmics andorrans, ja que  respectava sense restriccions les singularitats fiscals del país i, al mateix temps, el va dotar d’un marc regulador dels tràfics comercials que van permetre mantenir una diferència fiscal i de preus apreciable amb Espanya i França en els capítols industrials, que constituïen el gros de les  vendes als turistes, alhora que s’eliminava qualsevol restricció quantitativa.

Addicionalment, permetia a Andorra beneficiar-se de l’statu quo de país tercer en el cas dels productes agrícoles i agroindustrials, cosa que comportava l’entrada al mercat nacional d’aquests tipus de mercaderies a preus més favorables que els vigents a la CEE, pel fet de beneficiar-se de les restitucions a l’exportació.

La segona fase del procés gradual d’Andorra a la UE buscava un “nou encaix“ per mitjà de la negociació sobre nous àmbits que anessin més enllà de les duanes i de les qüestions comercials.

Aquesta segona fase es va concretar en  un Acord de cooperació, amb caràcter de conveni marc, signat el 2004, que ampliava les relacions amb la CEE en àmbits com el medi ambient, l’educació o la política regional, entre d’altres. Va ser impulsat per iniciativa andorrana i es va acabar signant segons les orientacions previstes pel govern andorrà.

Acord sobre fiscalitat de l’estalvi

També pertany a aquesta segona fase un Acord sobre fiscalitat de l’estalvi (2004), precursor del qual es va firmar més tard, l’any 2016, sobre intercanvi automàtic d’informació fiscal, que va suposar el final del secret bancari i l’eliminació d’Andorra de les llistes de paradisos fiscals, dins del marc de la tercera i actual fase d’acostament del Principat a la UE, encara no completada.

A diferència dels Acords d’unió duanera i de cooperació, l’Acord de fiscalitat de 2004 i de 2016 responien a la iniciativa de la UE. L’Acord de 2004 preveia efectuar retencions a l’origen sobre els interessos de l’estalvi pagats a Andorra a persones físiques residents dels estats membres de la UE, com a mesura transitòria a canvi de no facilitar dades. El que semblava una amenaça important per a Andorra no es va concretar l’any 2004 i va acabar essent un acord d’escassa repercussió.

També formaven part de la segona fase d’acostament un conjunt d’arranjaments complementaris, tots ells favorables a Andorra:

Una declaració comuna sobre la continuïtat de les bones relacions amb la UE, facilitats als andorrans en el peatge de fronteres, encunyament de monedes euro andorranes (no pas bitllets) i el text d’un nou article en el projecte de Tractat constitucional de la UE, finalment concretat en el Tractat de Lisboa de 2009, sobre els estats de petita dimensió territorial en el que s’estableixen  criteris  aplicables a Andorra  en les seves relacions amb la UE tals com acord específic, veïnatge i proximitat territorial.

El que va començar com una demanda d’encunyament d’euros, com un arranjament complementari més i com a contrapartida d’haver acceptat l’Acord sobre fiscalitat de l’estalvi (2004) es va convertir en un Acord monetari Andorra-UE de gran contingut, signat l’any 2011. S’encunyen efectivament euros andorrans, però Andorra també es compromet a adoptar la legislació europea en matèria financera i bancària.

Actualment Andorra es troba en la tercera fase d’acostament a la UE. Fins ara ha significat la signatura del nou Acord sobre fiscalitat de l’estalvi signat l’any 2016 , que estableix l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers , en vigor des de 2017. L’acord sobre fiscalitat de 2016 ha suposat el final del secret bancari a Andorra, un esdeveniment de gran importància en el Principat. Això va arribar després de fortes pressions internacionals en matèria d’homologació i transparència financeres, especialment a partir de 2009.

Andorra ha optat per llançar un procés d’obertura econòmica i d’homologació internacional

Altrament, Andorra ha iniciat, a partir de 2010, i fins avui, un ambiciós procés de reforma del seu model econòmic i fiscal que l’ha de conduir a una diversificació més gran de l’economia.

Davant de l’amenaça de les dificultats inherents al manteniment de l’statu quo, en virtut de l’esgotament detectat del model econòmic tradicional, Andorra ha optat per llançar un procés d’obertura econòmica i d’homologació internacional que li ha de permetre fer front als reptes de futur i competir en igualtat de condicions amb la resta de països.

La tercera fase d’acostament suposa -a més de l’Acord de fiscalitat de 2016, que ha actualitzat el de 2004- unes negociacions sobre un nou Acord d’associació que ha de permetre l’accés d’Andorra al mercat interior europeu, el més important del món.

Andorra negocia l’Acord d’associació conjuntament amb Mònaco i San Marino. Les negociacions estan avançades, però encara no estan tancades. Es coneixen l’arquitectura general de l’acord i el marc institucional. S’ha convingut l’actualització de l’Acord duaner de 1990 tot preservant-ne l’essència (tabac i franquícies) i alhora facilitant la circulació a la resta de productes agraris i alimentaris.

S’ha fixat un període de trenta anys perquè el sector del tabac pugui afrontar els canvis que puguin venir. S’ha convingut el manteniment d’un sistema privilegiat de franquícies per a viatgers. Però queden per completar assumptes tan importants com la lliure circulació de persones, els serveis financers i els monopolis elèctrics i de telecomunicacions.

Òscar Ribas, ex-cap de govern andorrà, molt respectat políticament en el Principat deia que:

“L’aproximació a Europa que convé al Principat no pot ser d’una altra manera que per mitjà d’un tractat d’associació“ i que no és solament l’objectiu de participar en el mercat interior europeu el que compta i el que justifica un nou tractat d’associació amb la UE, sinó que “hi ha altres aspectes no menys importants i urgents que cal tenir en compte“.

“Per ser viable, Andorra necessita, a més, el seu desenvolupament polític i geogràfic. El polític fa vint-i-cinc anys que va començar (constitució de 1993), que ara cal culminar amb l’Acord d’associació. Els plens desenvolupaments físic, geogràfic i econòmic no han quallat encara, especialment els dos primers. Consolidat un tractat d’associació, seria bo implicar la UE en la inversió per a les comunicacions. Andorra no solament ha de participar en el mercat interior únic de la UE, sinó que també ha d’aspirar a liderar una expansió econòmica de la regió pròxima del Pirineu, en territori francès i espanyol. Ha de liderar un espai pirinenc. Es pot inspirar, per exemple, en l’existent espai alpí europeu, dins de la UE”.

Òscar Ribas també va declarar: “El país no pot estar al bell mig del mercat interior europeu i no formar-ne part, si volem ser un país independent. Si només volem ser una estació d’esquí és una altra cosa”.

Segons el govern andorrà, l’objectiu central de l’Acord d’Associació és diversificar l’economia mitjançant la participació en el mercat interior europeu, que ha d’obrir “noves oportunitats a empresaris, professionals i estudiants“.   

El considera la clau de volta  del nou model de desenvolupament econòmic i social andorrà. Aquest nou model es caracteritza per l’obertura econòmica, una fiscalitat competitiva i projecció internacional.

Declara que les opinions de la ciutadania i de les organitzacions empresarials han de ser tingudes en compte i que l’Acord ha de ser ben acollit per la societat andorrana.  Aquest darrer punt és essencial, més tenint en compte que té la intenció de convocar un referèndum sobre l’Acord.  

Existeixen corrents d’opinió crítiques sobre la conveniència de l’Acord d’Associació amb la UE en el Principat, que englobaria els anteriors Acords duaner i de cooperació.

Algunes crítiques apunten al fet que Andorra no està preparada per a competir en el si del mercat interior europeu i que seria millor el manteniment de l’actual statu quo, mantenint vigent l’Acord comercial de 1990.

Es parla de línies vermelles que no es poden  traspassar (manteniment de l’Acord de 1990, assegurar la sobirania fiscal, quotes d’immigració, assegurar l’accés al Banc Central Europeu (BCE), llibertat de la política exterior andorrana, etc.).

La tercera fase d’acostament del Principat a la UE està inacabada.  Les negociacions sobre una associació fa vuit anys que duren.  Els analistes consideren que la UE vol tancar l’acord i   no vol que Andorra continuï amb l’actual statu quo.

Espanya presidirà la UE

Espanya presidirà la UE durant el segon semestre de l’any en curs. L’actual govern andorrà, sortit recentment d’unes eleccions generals, aprofitarà l’oportunitat per a tractar d’influir sobre el govern espanyol en el sentit de què tracti de tancar les negociacions per a l’Acord d’Associació Andorra-UE durant la seva propera presidència europea de caràcter semestral.

 Loading ...