Panorama demogràfic: una natalitat en declivi
Espanya afronta una preocupant disminució en la seva taxa de natalitat. El febrer de 2025, es van registrar 24.136 naixements, cosa que representa una caiguda del 2,83% respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquest descens s’emmarca en una tendència sostinguda durant l’última dècada, amb una reducció del 23% en els naixements de febrer des de 2015. En l’acumulat de gener i febrer de 2025, es van comptabilitzar 51.306 naixements, la xifra més baixa per a aquest període des de 2016.
Malgrat aquesta disminució, la població total d’Espanya ha augmentat, situant-se en 49.077.984 habitants l’1 de gener de 2025. Aquest creixement es deu principalment a la immigració, amb un augment significatiu de persones en edat laboral i reproductiva, cosa que ha contribuït a un lleuger increment en els naixements el 2024, el primer en una dècada.
Cada vegada el percentatge dels fills nascuts de mare estrangera és més gran. El grup més prolífic és el de les dones musulmanes amb més de 3 fills per dona mentre que la mitjana espanyola, que incorpora, per tant, també les mares estrangeres, és de tan sols 1,12, això significa que les dones espanyoles difícilment deuen arribar a un fill per dona, cosa que equival a què cada parella té una natalitat que redueix el seu nombre a la meitat.
Polítiques familiars insuficients
Al mateix temps que això succeeix, Espanya es troba a la cua d’Europa pel que fa a ajudes a les famílies. Només inverteix l’1,3% del seu PIB en prestacions familiars, lluny de la mitjana europea del 2,2%. Països com França i Dinamarca destinen el 2,4%.
Aquesta manca de suport es reflecteix en la taxa de fertilitat, que el 2023 va ser d’1,12 fills per dona, només per sobre de Malta a la Unió Europea. A més, la pobresa infantil afecta el 34,5% dels nens espanyols, la segona taxa més alta de la UE.
Amb aquesta perspectiva i al marge d’altres raons de caràcter cultural i moral que també pesen molt, resulta dissuasiu tenir fills.
Encara més si es considera que la pressió fiscal ha augmentat a Espanya un 30% entre 2015 i 2024, per augments de l’administració i per efecte de la inflació, atès que el Govern Sánchez va decidir no actualitzar l’IRPF per moderar la depredació recaptatòria causada per la inflació que fa que les rendes saltin a tipus de tributació més alts encara que en termes reals de poder adquisitiu no es produeixi cap augment dels ingressos. Aquest fet castiga més que proporcionalment les rendes inferiors, que són la majoria, i les famílies amb fills, perquè les reduccions fiscals per aquesta causa són francament exigües.
El govern considera que és la Immigració i no la natalitat el pilar de l’estat del benestar
El Govern, a través de la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha assenyalat que la immigració és fonamental per sostenir l’estat del benestar. El març de 2025, es van registrar 2.921.205 treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social, representant el 13,69% del total d’ocupats i més del 41% de l’ocupació creada en l’últim any.
Tanmateix, aquesta dependència de la immigració planteja desafiaments. Molts dels llocs de treball ocupats per immigrants es concentren en sectors de baixa productivitat, com l’hostaleria i l’agricultura, cosa que està limitant el creixement de la renda per càpita malgrat l’augment del PIB.
Desafiaments socials i econòmics
La creixent població immigrant ha generat tensions en algunes comunitats, especialment en àrees amb recursos limitats. A més, la concentració d’immigrants en feines de baixa qualificació pot agreujar les desigualtats i dificultar la integració social, perquè no hi ha recursos públics suficients per a aquest fi.
D’altra banda, la manca de polítiques efectives per donar suport a les famílies i combatre la pobresa infantil perpetua un cicle de desigualtat que afecta el desenvolupament econòmic i social del país. Segons el Consell Econòmic i Social, la pobresa infantil podria reduir el PIB en un 5% si no s’aborda adequadament.
El futur
Espanya s’enfronta a un complex desafiament demogràfic i social. La combinació d’una baixa natalitat, polítiques familiars insuficients i una creixent dependència de la immigració per sostenir l’estat del benestar requereix una resposta integral, que no existeix.
Pitjor: el govern fuig d’aquesta resposta, possiblement a causa del seu biaix ideològic poc amigable, diguem-ho així, amb la maternitat i la família, conseqüència de la seva adscripció a la perspectiva de gènere, que veu aquesta institució com a “sospitosa” de contribuir al patriarcat.
És essencial implementar polítiques que donin suport a les famílies, fomentin la natalitat i facilitin la integració dels immigrants, garantint així un desenvolupament econòmic i social sostenible.
La combinació d’una baixa natalitat, polítiques familiars insuficients i una creixent dependència de la immigració per sostenir l’estat del benestar requereix una resposta integral, que no existeix Share on X
Loading ...
