Quo Vadis Europa? El naixement de l’Europa geopolítica

Durant els passats dies 22-26 d’agost, a la UIMP de Santander s’ha celebrat l’últim dels seminaris dedicats al tema Quo vadis Europa? (on vas Europa), aquesta vegada dedicat al naixement de l’Europa Geopolítica com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna. És oportú recordar que l’actual presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula Von der Leyen, des del principi de la legislatura, tres anys abans de l’esclat de la guerra d’Ucraïna (2019), ja va proclamar, amb visió de futur, que la seva Comissió (2019-2024) seria “geopolítica“.

El programa dels cinc dies i vuit sessions de seminari ha estat el següent: 1) Obertura. Naixement de l’Europa geopolítica, 2) Defensa europea després de la guerra d’Ucraïna, 3) Rússia i la guerra de Putin, 4) La guerra a Ucraïna i el Sud Global, 5) Europa i la batalla de les narratives, 6) La lluita global per l’hegemonia tecnològica, 7) La geopolítica de l’energia i el canvi climàtic; 8) Clausura.

Josep Borrell, Alt Representant de la UE per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, ha estat el director del seminari i ha intervingut especialment als actes d’obertura i cloenda. La Secretaria ha estat a càrrec de José Ignacio Torreblanca, membre del think tank European Council on Foreign Relations (ECFR), i de Francisco Fonseca, exalt funcionari de la Comissió Europea i Professor de la Universitat de Valladolid.

En la seva intervenció de benvinguda, el Rector de la UIMP, Carlos Andradas, va declarar que la pregunta Quo vadis Europa?, és més rellevant que mai aquest any 2022, en què, des de la comunitat internacional, i en particular des d’Europa, s’assisteix amb incredulitat a la tornada a la guerra al nostre continent. Si la UE és un actor polític en esdevenir constant, la guerra d’agressió d’Ucraïna obliga a redefinir-nos com a actor global a l’ordre mundial.

El discurs inicial de la sessió d’obertura va anar a càrrec de Josep Borrell. Tot seguit, va tenir lloc un diàleg entre Borrell i Sylvie Kauffmann, directora editorial del diari francès Le Monde.

Josep Borrell va començar dient que és ben conegut que la UE s’ha fet “a cops de crisi”, i que és “el resultat de la suma de totes les solucions donades a cada crisi”, tal com va profetitzar Jean Monnet des del principi del procés d’integració europea als anys cinquanta del segle passat.

“Des del 2005 fins avui, la UE ha conegut una crisi darrere l’altra. A Brussel·les es parla de “policrisi” o de “permacrisi”. La UE ha sabut donar una resposta a cadascuna. L’última de les crisis és la guerra d’Ucraïna, iniciada el 24 de febrer d’aquest any, amb la invasió d’aquest país pels exèrcits del líder autocràtic Vladímir Putin, la guerra d’Ucraïna crida una acció concertada global, que s’està donant”.

Hi ha deu milions d’exiliats ucraïnesos, això equival al 20% dels espanyols

“La successió de crisis recents a la UE és efectivament formidable“: fracàs del tractat constitucional europeu (2005); Gran Recessió (2007-2008); crisi de l’euro (2010); crisi de Crimea (2014); crisi dels refugiats (2015); Brexit i Trump (2016); populismes; decadència de les democràcies, aparició de democràcies iliberals, apogeu global d’estats autoritaris; pandèmia (2019); guerra d’Ucraïna (2022). “Es pot afegir una possible futura crisi de deute. Ningú podia anticipar el que ha passat els últims tres anys. L’any passat vam dedicar el seminari a l’Afganistan. Qui recorda ara l’Afganistan? Avui la situació és molt més dramàtica. Hi ha deu milions d’exiliats ucraïnesos, això equival al 20% dels espanyols”.

“El futur és incert, potser mai no ho ha estat tant com avui. Coincideix amb el meu lloc d’Alt Representant de la UE sobre Afers Exteriors i Política de Seguretat, “un lloc impossible” segons alguns i no els falta raó”.

“Els europeus hem reaccionat amb rapidesa, eficàcia i unitat davant de totes les crisis. I ho hem fet trencant tabús. En el cas de la pandèmia, per exemple, llançant una emissió de deute comú (bons europeus, realment) per fer front a la crisi econòmica provocada pel coronavirus (programa Next Generation EU)“. “Cada vegada que arriben crisis fortes, Europa ha de reaccionar fora del marc legal previst. Els tractats ens vénen estrets. En el cas de la crisi de l’euro, es van haver d’improvisar solucions de la mà d’un ambiciós Banc Central Europeu liderat per Mario Draghi. Es van haver d’adoptar acords internacionals addicionals. Amb allò que hi havia no es podia lluitar amb èxit. Es van buscar solucions ad hoc, sobre la marxa, fora dels tractats, que complementaven o interpretaven els tractats“.

“Avui a més tenim problemes al Sahel, Balcans, Orient Mitjà, Iran…  Existeixen molts països vulnerables a l’Àfrica subsahariana, Nord d’Àfrica, la situació a l’Afganistan ha empitjorat. Hi ha problemes i crisis a escala global, almenys tres: alimentària, energètica i inflacionària. Són tres crisis que dominaran el futur. La crisi alimentària ja existia abans de la invasió russa d’Ucraïna. Aquesta el que ha fet és augmentar-la considerablement, amb el bloqueig de les exportacions de cereals dels dos grans països productors de cereals: Ucraïna i Rússia. Segons la FAO, el preu dels fertilitzants s’ha multiplicat per tres. Europa està particularment afectada per la crisi energètica. Hi ha uns mil dos-cents milions de persones afectades per la crisi alimentària. El problema del gas és fonamental per a nosaltres. Els preus del petroli s?han disparat. I hi ha la lluita permanent contra el canvi climàtic”.

L’auge de països autoritaris coincideix amb el ressorgiment de velles ambicions imperials. Els casos de la Xina, Rússia o Turquia hi són. El paper de la Xina és clau. Es tracta del prestador internacional més gran. Té un trilió de dòlars de deute nord-americà. La Xina i els Estats Units estan molt interrelacionats. Molts parlen de decoupling (desacoblament) però no és gens fàcil ni els convé.

Quin pot ser el paper de la UE a tot aquest panorama internacional tan complicat?

Ha de jugar un paper de moderador. “Pel que a mi respecta, és a dir, com a responsable de política exterior i de seguretat, em sento sobretot, concerned, és a dir, preocupat. Concerned és la paraula que més faig servir. A més de preocupat, estic molt ocupat, sempre dins de les capacitats de la UE, que tenen els seus límits. No es poden demanar peres a l’om“. La UE és un club d‟estats, cadascun amb dos pilars: els propis i els comunitaris. La regla de la unanimitat s’aplica sovint i això redueix o impossibilita l’adopció de posicions i accions comunes. Cada estat té els seus territoris i interessos. No tenim la mateixa visió del món ni, per tant, la mateixa política exterior. No poden tenir la mateixa visió davant de la guerra d’Ucraïna, per exemple, Polònia i Portugal.

“Últimament hem aprovat a la UE el programa anomenat Brúixola Estratègica (Strategic Compass). És un pla d’acció ambiciós per reforçar la política de seguretat i de defensa de la UE, amb la creació d’una força militar d’actuació a l’exterior. Doncs bé, ha nascut tard. La guerra d’Ucraïna ho ha fet obsolet. Ha esclatat una guerra tradicional que ningú no esperava“. Estàvem preparats o preparant-nos per a guerres asimètriques, híbrides, cibernètiques, etc. però no per a una guerra clàssica, una guerra tradicional entre dos exèrcits regulars en ple territori europeu.

Estem davant de la necessitat d’un rearmament. És una cosa sempre poc popular, sobretot vista des de l’esquerra política.

Els europeus ens hem desarmat al llarg d’un llarg període de pau. Estem davant de la necessitat d’un rearmament. És una cosa sempre poc popular, sobretot vista des de l’esquerra política. Ens enfrontem amb el que és tràgic. Estem preparats? Arianna Meloni, líder populista d’un partit d’ultradreta, Fratelli d’Itàlia, pot arribar a ser primera ministra a Itàlia d’aquí a pocs dies. Quins efectes tindria això sobre la UE? “. El president Macron acaba d’avisar que estem davant del “final de l’estat de l’abundància “

“Cal distingir entre les causes i les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. Alguns diuen cal aturar la guerra. Del que no hi ha dubte és que Europa està sent posada a prova. A finals de mes (dies 29 i 30 d’agost), hi haurà una reunió de ministres d’assumptes exteriors de la UE a Praga. Veurem els seus resultats”.

La reunió informal de ministres d’assumptes exteriors a què al·ludia Borrell s’ha celebrat.

La reunió informal de ministres d’assumptes exteriors a què al·ludia Borrell s’ha celebrat. Els ministres han respost amb cautela la proposta dels països bàltics i nòrdics de vetar l’entrada de turistes russos, així com la iniciativa de Borrell de llançar una missió de formació de militars ucraïnesos. Borrell pensa que el pas militar que proposa “és inevitable” i ha declarat que “hem d’establir les bases d’un exèrcit que ha de lluitar durant força temps; estic convençut que les coses es poden fer millor si sumem les nostres forces“. Fa temps que Borrell proposa que la UE s’acostumi a fer servir “el llenguatge del poder”. El que sí que s’ha adoptat és la suspensió de l’acord de facilitació de visats amb Rússia, acordat en un temps molt diferent, l’any 2007. La decisió es formalitzarà els propers dies.

A la sessió de cloenda del seminari de la UIMP, a més de Borrell, van intervenir l’eurodiputat Guy Verhofstad (exprimer ministre belga, federalista acèrrim) i el president del Moviment Federalista Europeu, Giorgio Anselmi, actuant de moderadora Anna Terrón, exeurodiputada i presidenta del FIIAPP (Fundació Internacional i per a Iberoamèrica d’Administració i Polítiques).

Giorgio Anselmi va explicar que el MFE ha presentat una proposta a la Conferència sobre el Futur d’Europa, organitzada per les institucions comunitàries (Comissió, Consell i Parlament), recentment clausurada. “Es tracta d‟una ponència exhaustiva en suport d‟una Europa federal. El Moviment Federalista, amb les cent seccions, lluitarà per aconseguir aquest objectiu. El Tractat de Lisboa ha reforçat el paper legislatiu del Parlament Europeu, però no ha aconseguit crear una veritable unió econòmica i política.

El Moviment Federalista Europeu, igual que Guy Verhofstad, s’han mostrat convençuts que en el moment actual de la història es donen les condicions adequades perquè la UE assoleixi l’objectiu de la seva unió política federal. Els passos clau seran l’assignació de competències en matèria fiscal i l’enfortiment d‟una política exterior comuna capaç de promoure els interessos estratègics d‟Europa”.

Borrell va fer una crida a la “solidaritat“, i va recordar que “sempre té un cost que cal assumir”. Va plantejar la necessitat de “construir una cultura estratègica europea que superi la història i la geografia”. Va concloure dient que, tal com demanen els ciutadans europeus, “cal que la UE, com a entitat geopolítica, sigui capaç d’actuar sobre la resta del món, sigui un actor global, per a la qual cosa necessitem unitat interna”.

La següent frase de l’excap de govern italià, Enrico Letta, pronunciada en un seminari anterior de la sèrie Quo vadis Europa, va ser especialment recordada a l’acte de cloenda: “Si els països europeus segueixen dividits, en deu o quinze anys, cadascun haurà de triar si vol ser colònia americana o colònia xinesa”.