Quina és la població musulmana a Catalunya? Si ens atenim a les dades que proporciona el CEO, podem constatar que la situa entre l’1,5 i el 2% de la població. Serien molt pocs. Però és que realment aquesta xifra està molt lluny de la realitat.
Podem trobar una informació més exacta en els informes anuals “Estudio demográfico de la población musulmana“ que fa la Unión de Comunidades Islámicas de España (UCIDE). D’acord amb aquestes dades, a Catalunya hi havia el 2019 més de mig milió de musulmans, 564.055. D’aquests, 204.172 eren espanyols i no es tracta tant de conversos, que pràcticament no figuren a la relació, com de fills i nets de població musulmana ja assentada, i en molta menor mesura de musulmans emigrat de Ceuta i Melilla.
Per tant, es pot constatar que hi ha un creixement autònom fruit d’una taxa de natalitat més elevada que fa que aquesta component de musulmans espanyols creixi any rere any. L’augment registrat, segons la font indicada, va ser molt important entre 2011 i 2015, data en la qual va créixer un 19.5%. Amb posterioritat, i fins al 2019, el creixement s’ha anat alentint perquè les defuncions i la migració a altres països d’Europa han anivellat bastant les noves arribades fruit segurament de la crisi. Una altra idea d’aquesta dinàmica d’evolució és el nombre de centres de culte. Al 2004 n’hi havia 139 i ara són prop de 800 (796).
En termes relatius, per tant, la població musulmana el 2019 significava entre el 7,5 i el 8% de la població catalana.
En una perspectiva de futur, la part de creixement autòcton dels musulmans tindrà cada vegada més pes en relació amb el creixement vegetatiu català, perquè tenen un nombre de fills per dona clarament superior, i la immigració roman en la incertesa de les oportunitats de treball que es puguin produir i també de l’evolució dels països d’origen. En primer terme el Marroc que és qui aporta amb diferència un nombre més gran de persones.
La idea d’una ocupació musulmana no és ni molt menys evident per les xifres, però sí que és clar que el seu pes tendeix a ser cada vegada més determinant en una població que, com la catalana, és de demografia molt feble i cada vegada més envellida.
La distribució per províncies dona una imatge diferent d’aquella mitjana perquè Tarragona, Lleida i Girona superen clarament el 10% de la població. De fet, junt amb Castelló i Múrcia, són els indrets d’Espanya on hi ha un percentatge més gran de musulmans.