Converses ha seguit de prop el procés pel qual la Unió Europea volia prohibir la venda de cotxes nous amb motors de combustió interna a partir del 2035.
En menys d’un any, el text original impulsat per la Comissió i el Parlament Europeu s’ha vist modificat in extremis per la pressió d’un grup de països contraris a la mesura. Liderada per Alemanya, aquesta revolta també ha inclòs Itàlia, Polònia, Hongria, República txeca i Bulgària.
El passat 27 de març se sabé que la Comissió es plegava a la condició imposada des del segment més pro-indústria del govern alemany. Aquesta introduïa una excepció per als vehicles que funcionessin exclusivament amb un motor de combustió interna alimentat per combustibles sintètics, sempre i quan aquests no alliberessin a l’atmosfera diòxid de carboni.
És una bona notícia en molts sentits. En presentem cinc a continuació.
1. Medi ambient
Primerament, per al medi ambient, ja que la fabricació de vehicles elèctrics avui en dia (i previsiblement en un futur a mig termini) contamina fins a un 70% més que la fabricació dels de benzina.
Sense comptar a més que una clara majoria de l’electricitat que es consumeix a Europa prové de fonts no renovables (un fenomen que s’ha estès encara més arran de les sancions de l’UE contra el gas rus), i que l’esperança de vida de les bateries actuals és inferior a les dels motors de combustió interna.
Si es tenen en compte tots aquests factors, el vehicle elèctric pot resultar clarament més contaminant que els cotxes més recents de benzina, tot i que els estudis fets en la matèria són contradictoris i depenen de moltíssims factors a analitzar.
2. Seguretat energètica
En segon lloc, per a la seguretat energètica d’Europa, ja que estendre el vehicle elèctric a la gran massa del parc automòbil europeu és incompatible amb les xarxes de producció i distribució elèctrica del Vell Continent. Aquestes no estan absolutament preparades, tal i com hem pogut comprovar amb les pors que hi havia per passar l’hivern. I més encara ara que Europa ha rebutjat importar gas natural provinent de Rússia.
A més, tècnicament les fonts renovables no es poden generalitzar encara ja que no existeixen maneres eficients d’emmagatzemar electricitat per a respondre als pics de demanda o als baixons de producció, mentre que l’urani, el gas natural o els combustibles sintètics, sí.
Més enllà d’aquestes constatacions, cal afegir que mai és bona idea posar tots els ous en el mateix paner, i que l’economia moderna ja depèn massa de la disponibilitat d’electricitat com per a més posar entre les seves mans la mobilitat.
3. Sobirania industrial
En tercer lloc, per la nostra seguretat industrial i sobirania econòmica, ja que Europa és totalment dependent de la Xina per l’extracció de les matèries necessàries per a fabricar cel·les de bateries i l’assemblatge de les mateixes.
Pitjor encara, la mateixa indústria de generació d’electricitat per fonts renovables, com poden ser l’eòlica o la solar, està cada cop més en mans d’empreses xineses, en detriment de les europees a pesar d’haver estat en molts casos pioneres en aquestes tecnologies.
4. Una nova oportunitat per a liderar el sector de l’automòbil mundial
En quart lloc, per la pròpia indústria de l’automòbil europea (i en particular l’alemanya, siguem clars), que té en el sector dels combustibles sintètics un futur prometedor i una posició molt avançada a nivell mundial, mentre que la Xina és el numero u indiscutible de les tecnologies elèctriques de mobilitat, i ens porta un avantatge pràcticament impossible de recuperar.
De fet, la raó principal per la qual els vehicles elèctrics de marques europees com Volkswagen no són competitius és perquè depenen de les importacions de components crítics xinesos. En canvi, la major part dels rivals d’aquest país començaren precisament dissenyant i fabricant bateries elèctriques abans de concebre cotxes, i disposen per tant de cadenes de subministrament integrades, o almenys molt curtes.
Inclús Tesla està patint molt la competició del gegant asiàtic, amb unes ventes que s’estan desplomant a la pròpia Xina davant marques autòctones com BYD, que han desenvolupat a l’ombra tecnologies capaces de competit de tu a tu amb l’empresa d’Elon Musk.
5. Esperança per a les classes mitjanes
I en cinquè i darrer lloc, els combustibles sintètics poden contribuir a equilibrar una mica la balança en favor de les classes mitjanes, en clar retrocés arreu del Vell Continent com indiquen tots els estudis recents.
Això és així d’una banda perquè en països com Espanya les classes mitjanes no es poden permetre en la majoria de casos un vehicle elèctric adaptat a les seves necessitats. Lluny de tendir a igualar-se amb els cotxes nous de benzina o dièsels, el preu dels cotxes elèctrics a mig termini corre el risc de seguir envolant-se per les dificultats de subministrament de matèries primeres i la guerra comercial que ha esclatat amb la Xina. Clar que estan encara per veure quins seran els costos de producció de vehicles i combustibles sintètics produïts massivament, i per tant el seu preu.
D’altra banda, l’aparició d’una indústria del motor propulsat per combustibles sintètics pot salvar centenars de milers de llocs de treball arreu d’Europa que no seran necessaris per a la construcció d’automòbils elèctrics, més senzills de produir. A més, pot obrir-ne molts de nous altament qualificats i relacionats amb sectors clau com la indústria química, tradicionalment puntera a Europa, o l’enginyeria de materials.