El judici i, de manera particular, les declaracions en el judici 1-O, de l’excomissari d’informació dels Mossos, Manel Castellví, han fet palesa una realitat que si bé ja havia estat apuntada pels fets i les informacions, ara es manifesta en tota la seva dimensió, sobretot en narrar la reunió amb el president i vicepresident de la Generalitat de tot el vèrtex de direcció dels Mossos. Aquest va mantenir amb rotunditat que l’àmplia mobilització que s’estava produint en la perspectiva de l’1-O i la presència de determinats grups com els CDR, els portaven a la conclusió que existia un elevat risc de confrontació i conflicte. Castellví ho va apuntar amb claredat: la policia catalana, que compliria les instruccions de la fiscalia i la jutge d’impedir la votació, i alhora milers de persones disposades a romandre tancades a les escoles per garantir que es pogués votar, necessàriament produiria topades i incidents perquè es tractava de dues posicions antagòniques
El surrealisme d’aquella reunió va ser màxim. Palau de la Generalitat, saló de Torres Garcia, a una banda de la taula el número 1 i 2 del govern Puigdemont, Junqueras, més el conseller Forn. A l’altra, els cinc caps de la policia catalana, encapçalats pel Major Trapero. Aquests explicant que aplicarien el que deia la justícia espanyola, i plantejant la inconveniència de la mobilització; el govern català dient que es duria a terme.
Puigdemont i Junqueras no varen tenir autoritat per imposar-se als comandaments dels Mossos, que estan sota les seves ordres. En aquestes condicions, quin sentit tenia la via de la independència si el cos més important de la Generalitat obeïa el mandat contrari? Cap. Era un absurd, un impossible evident. Només un greu acte d’irresponsabilitat guiat per un equivocat interès polític i electoral el podia fer anar endavant.
A l’altra banda de la taula, els Mossos s’han vist en la impossible tessitura d’assumir que els seus dirigents polítics empenyien a fer una acció que era il·legal. En actuar així i no frenar-la, cosa ben difícil, Puigdemont estava sacrificant els caps de la policia catalana al Moloch dels seus interessos i els deixava a l’albir de la justícia espanyola. En això estem.
Avui, la policia de Catalunya està molt malmesa, els abandonament i intents de canviar a altres cossos abunden, mentrestant el president Torra i el Conseller Buch continuen l’obra de demolició d’una de les més importants estructures d’estat que tenia Catalunya. L’última voladura ha estat segregar el servei d’escoltes de la pròpia policia, i convertir-lo en una policia política depenent de presidència.
