Una part gens petita dels mitjans de comunicació d’Europa i dels EUA han desencadenat una crítica a l’estadística oficial russa sobre el nombre de morts, sota l’acusació que els infravalora perquè, i aquesta és la qüestió, només comptabilitza els que han estat ocasionats directament pel virus, i això fa que hi hagi una gran diferencia amb la mortalitat real que es calcula que és molt més gran.
El que resulta més revelador d’aquest afer, és que el sistema rus d’informar sobre les defuncions és el mateix que l’espanyol, és a dir, només compta les defuncions que han estat de persones en les que s’ha efectuat el test demostratiu de patir Coronavirus. Això fa que el nombre real de morts a Espanya sigui més gran que la que donen les estadístiques oficials, perquè l’altra forma de comptabilitzar-lo, pel que es coneix com excés de mortalitat, és a dir l’anomalia en el nombre de morts registrats en relació amb els mateixos períodes d’anys precedents aporta xifres més grans.
En aquest cas, Espanya destaca amb un 23% més del que seria normal i per tant estaríem pròxims a la xifra dels 100.000 morts en lloc dels 70.000 i escaig de l’estadística oficial. De fet, som un dels països de la UE on aquesta diferència entre xifra oficial i excés de mortalitat és més important, perquè només ens supera Eslovènia per un punt (24%) i estem empatats amb Polònia en el 23%. Darrere nostre ve Portugal amb un 21% igual que el Regne Unit i Itàlia amb un 20%. A altres indrets la xifra és molt menor. A Alemanya és només del 9%, a Grècia del 7%, a Dinamarca del 3% i a Noruega no hi ha diferència.
Aquesta anòmala mortalitat s’expressa també de dues maneres diferents que objectiven la dimensió de la tragèdia. Per una part i per primera vegada a la història, s’ha reduït el nombre de persones jubilades, conseqüència que la covid-19 mata sobretot a la gent més gran de 65 anys. L’altra molt espectacular, és la pèrdua de l’esperança de vida en l’estadística registrada. Espanya s’ha convertit en el país de la UE que ha registrat el descens més gran, confirmant que és el que ha resultat més mal parat com a conseqüència de la covid. Fet que, com és evident, qüestiona tot el que s’ha dut a terme fins ara. La reducció és superior a 1,6 anys i aquest és un retrocés important. És la caiguda més gran en un any des de la Guerra Civil i això ja dóna una idea de la magnitud del dany ocasionat. Ara l’esperança de vida ha disminuït fins als 82,4 anys, que seria menys si apliquéssim el criteri de la mortalitat real, perquès aleshores ens situaríem tot just en els 82. Cal recordar que l’esperança de vida al 2019 va ser de 84 anys.
Amb aquestes xifres no s’entén per què encara no s’ha determinat una comissió científica independent que revisi tots els errors comesos per explicar per què Espanya és el país que en termes de vides humanes ha obtingut un pitjor resultat a la Unió Europea, i no diguem ja si, a més, introduïm la variable de la capacitat econòmica de cada país a l’hora de valorar els resultats.
Loading ...
