Els balanços sobre guanyadors i perdedors als debats parlamentaris estan sempre marcats per la subjectivitat de l’observador. I, per tant, allò que farà Converses és observar què diuen el conjunt de mitjans de comunicació sense que això vulgui dir que aquesta sigui una veritat objectiva, sinó només el que és: l’opinió escrita predominant.
Hi ha una coincidència generalitzada que el debat ha estat utilitzat pel govern per llançar la seva campanya electoral amb les dues principals veus que l’encarnaran: Sánchez i Díaz. Aquest era el punt de vista d’El Mundo “Sánchez y Díaz llancen el tiquet electoral en una moció de censura inútil”, que coincideix amb la línia de l’Herald d’Aragó amb aquest mateix sentit i el Diario de Navarra. També és coincident que la moció de censura serveix per, “unir al govern” (20 Minuts), “reivindicar la coalició” (La Vanguardia), “donar un respir al govern de coalició” (Diario de Sevilla), per tant, un eix bàsic del balanç seria la utilització del govern favorable als seus interessos.
Un segon eix de molt menor abast és el que insisteix en la tesi que aquesta acció és un regal de Vox a Sánchez (ABC) i una pinça (fracassada) del PSOE i Vox contra Núñez Feijoó, que és la línia de La Razón.
Per acabar, una minoria seria els que situarien l’accent sobre el teòric candidat, Tamames. La Voz de Galícia li dóna un tracte més aviat favorable “Tamames demana un pacte sense independentista i Sánchez l’acusa de blanquejar Vox”. Mentre que El Periodico tendiria a desacreditar “Tamames, convidat de pedra”. El Punt Avui és més original perquè relega aquest debat i titula a tota pàgina “Espanya planta la comissió Pegasus”, que és una manera molt personal d’interpretar l’actualitat política.
Des d’aquest punt de vista el govern seria beneficiari de la moció de censura i aquest resultat sembla força clar en el cas de Yolanda Díaz que, malgrat fer una intervenció excessivament llarga després de les gairebé tres hores de Sánchez, va demostrar una bona fractura parlamentària. És més dubtós que la imatge de Sánchez s’hagi vist afavorida o que li hagi servit per guanyar adeptes perquè la seva intervenció llegida, feixuga, de 173 minuts de durada, no va respondre a cap de les qüestions plantejades per Tamames, i com era un text escrit amb antelació, aprofitant la filtració del discurs de l’exdirigent de PCE, li va fer dir coses que no havia dit i va abordar qüestions que no havia plantejat.
No sembla que Sánchez hagi guanyat punts com a estadista i governant amb la via que va escollir, perquè va pecar, una vegada més, del que constitueix un dels seus principals inconvenients com a imatge publica: la prepotència.
Pel que fa a Vox, autor de la moció de censura, no és clar el benefici que li hagi reportat més enllà del protagonisme aconseguit, que segurament n’era el principal interès i en aquest sentit l’objectiu ha quedat cobert. El problema de fons és si aquesta operació haurà beneficiat més a Vox que a Díaz, perquè un punt crucial de la contesa electoral futura serà qui queda tercer i, per tant, beneficiari de molts escons que el quart no tindrà. Serà capaç Díaz de fer el sorpasso a Vox?
L’efecte sobre el PP encara s’ha de veure, però en si mateix no sembla gaire demolidor ni tan sols és clar que li quedi vots. El PP pot perdre davant de Sánchez, però per altres raons. Qui sí que és un perdedor clar és una persona que no hi era present ni va ser esmentada: Pablo Iglesias. Perquè el protagonisme i bona valoració assolida per Díaz castiga precisament la línia que està intentant forçar Iglesias de portar la vicepresidenta a negociar l’aliança electoral abans de les properes municipals i autonòmiques, perquè sap que després UP tindrà molt menys pes polític que ara. Amb la catapulta del debat, Díaz farà cas omís de les pressions de Iglesias, tirarà per la dreta i situarà UP en la tessitura de pactar, juntament amb els altres partits petits, o anar per separat a les eleccions.
No sembla que Sánchez hagi guanyat punts com a estadista i governant amb la via que va escollir, perquè va pecar, una vegada més, del que constitueix un dels seus principals inconvenients com a imatge publica: la prepotència Share on X
Loading ...
