En ocasió de la trobada de ministres de finances dels 27 estats membre de la Unió Europea del passat 16 de juny a Luxemburg, una part dels mateixos signà un document que recorda la importància de disposar de polítiques pressupostàries “fiables” i “eficaces” a Europa.
En un context de fort endeutament, d’inflació, i amb la conseqüent pujada dels tipus d’interès que el Banc Central Europeu (BCE) llançà l’any passat, els signataris, entre els quals figura el ministre de finances alemany, Christian Lindner, expressen la seva preocupació davant la situació actual.
El document comença apuntant que ja abans de la pandèmia, les polítiques pressupostàries arreu d’Europa eren “a vegades massa expansionistes”. Els anys previs al Covid en que l’economia funcionava a un ritme normal, apunten, s’haurien doncs malgastat en compres d’aprofitar la bonança relativa per acumular reserves i equilibrar pressupostos.
És precisament fomentar aquesta provisió de seguretat en període expansiu que la UE disposa del Pacte d’estabilitat i de creixement des del 1997 en plena adopció de la moneda única europea. Acumular en període de vaques grasses per després disposar de reserves en temps de vaques magres, vet aquí un principi ple de sentit comú.
No obstant, els ministres signataris de la tribuna recorden que al 2002, any de la introducció de l’euro fiduciari, la ràtio del deute públic sobre el Producte Interior Brut dels països de l’eurozona era del 68%. Avui, després de les crisis majors del 2008-2013 i de la pandèmia del 2020, aquest percentatge ha escalat fins al 93%.
Els costos del laissez faire, laisser passer pressupostari “són particularment elevats en períodes de tipus d’interessos alts”
Els ministres recorden que deixar augmentar el nivell d’endeutament públic de forma indefinida amb cada crisi que passa no és una política acceptable, ja que introdueix una pressió permanent i creixent sobre les finances públiques. I, afegeixen, els costos del laissez faire, laisser passer pressupostari “són particularment elevats en períodes de tipus d’interessos alts”.
Efectivament, els estats membre de la UE, i particularment els més endeutats, que són Grècia (178%), Itàlia (147%), Portugal (120%), Espanya (116%) i, atenció, França (113%), estan ja començant a pagar el preu del seu costós refinançament en temps de política restrictiva del BCE.
De fet, l’agència de notació del deute Fitch ja rebaixà les perspectives franceses el passat abril, i fa poques setmanes Standard & Poor’s estigué a prop de fer el mateix. I atenció perquè tres de les quatre principals economies europees figuren en el top 5 dels estats membre més endeutats.
La realitat és que aquests països hauran de destinar ingents quantitats de diners públics per pagar el cost creixent del seu deute descomunal. Això equival a tirar a les escombraries una part important de l’esforç fiscal que famílies i empreses realitzen.
La ressaca després de la festa desenfrenada de la despesa dels últims anys serà particularment dura perquè es farà en període de vaques ben magres, com les darreres previsions econòmiques apunten.
Per als mercats de capitals, un deute és un deute. Els mercats de capitals no es preocupen dels motius de l’endeutament, independentment de si són vàlids o no
Els ministres signataris apunten que no es poden obviar les noves realitats geopolítiques, entre les que destaquen particularment tres: el canvi climàtic, la transició digital i la política de defensa. No obstant, recorden que aquestes no són una excusa creïble per a seguir endeutant-se. I assenyalen: “per als mercats de capitals, un deute és un deute. Els mercats de capitals no es preocupen pels motius de l’endeutament, siguin vàlids o no”.
Resulta doncs urgent garantir la credibilitat financera d’Europa, i avui tant una part important dels estats membre com les institucions europees (Comissió i BCE especialment) estan fracassant en la preparació del nostre futur econòmic.
Els ministres expressen doncs la seva preocupació perquè les mesures preses fins ara no són suficients per corregir la tendència negativa actual. En concret, apunten, les propostes de la Comissió Europea formulades el passat abril per traçar el marc comú de la governança econòmica de la UE segueixen diferent el problema, deixant la reintroducció de la disciplina pressupostària per a més tard.
Resulta urgent garantir la credibilitat financera d'Europa, i avui tant una part important dels estats membre com les institucions europees estan fracassant en la preparació del nostre futur econòmic Share on X
Loading ...
