Els mitjans europeus empren moltes energies en criticar els governs “populistes” que han anat arribant al poder els darrers anys a les democràcies del món occidental, des del Brasil de Jair Bolsonaro fins a la Polònia de Llei i Justícia.
No obstant, un president també recentment escollit i de caire marcadament populista –segons la definició que els mateixos mitjans empren del terme- rep molta menys atenció. Es tracta del mexicà Andrés Manuel López Obrador.
Obrador ha entès el seu mandat dels mexicans com un deure de fer tabula rasa amb les polítiques considerades neo-liberals que ha menat Mèxic des de començaments dels anys 80.
El president ha introduit nombrosos canvis legals per tal d’eliminar obstacles institucionals i augmentar la seva quota de poder. Es tracta del mateix de que s’acusa a Víktor Orbán a Hongria, Jair Bolsonaro a Brasil o Donald Trump als Estats Units.
AMLO, tal com se’l anomena a Mèxic per les sigles del seu nom, vol “governar sense intermediaris”; tenir una relació directa amb la ciutadania. I, segons el professor de ciència política Alberto Aziz, no està disposat a acceptar que ningú li doni lliçons de com ha de conduir el poble mexicà.
El president, com d’altres que han arribat amb programes similars, disposa d’una elevada popularitat: un 65% aprovaria la seva gestió segons enquestes recents.
AMLO ha volgut caracteritzar els seus primers mesos de mandat llençant programes de xoc. En el seu cas, repartint diners entre les classes populars. Segons l’experta María Amparo Casar, la seva ambició és esdevenir una mena de “gran benefactor”. Que tot allò bo que ve l’estat esdevingui la seva marca personal.
Una altra de les pràctiques populistes d’Obrador és la seva Conferencia mañanera, una sessió amb la premsa en que el president exposa les seves prioritats i ataca els seus opositors i les institucions que creu que s’oposen a la voluntat popular.
Entre els seus objectius predilectes, les organitzacions de la societat civil o el que ell anomena la “premsa elitista”. El seu comportament no recorda una mica a les crítiques contra Trump o Orbán? I no obstant, la Conferencia mañanera és quasi bé digna del chavisme i el seu Aló Presidente.
Un altre dels enemics favorits d’AMLO són els jutges, i ja ha aprovat mesures per a controlar l’aparell judicial. Igual que a Polònia, segons haurien de reconèixer els crítics habituals dels governs de la dreta nacionalista. En despesa social, Obrador ha anomenat delegats que distribueixen fons arreu del territori, tot circumval·lant les institucions locals.
Amb l’excusa de la lluita contra la corrupció, el mandatari mexicà s’està convertit en un president plenipotenciari i àrbitre de la justícia del país. Un joc molt més perillós que el de Jair Bolsonaro, que no ha anat mai tant lluny.
