Més penes per a un menor que per a un adult, i més penes pel maltractament animal que pel maltractament humà

El desordre mental i de criteris morals per part del govern Sánchez porta necessàriament a absurds legals que es van multiplicant. Un d’ells, i no l’únic, però sí particularment escandalós perquè volia ser una de les ensenyes del govern, és la llei del “Sí és sí”. Però hi ha més, molt més desgavell.

Ara mateix, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) avisa que la llei de maltractament animal equipara el maltractament a aquests éssers amb el familiar i provoca una greu anomalia amb la proporcionalitat de la llei. La vocal, que és ponent d’aquest tema en el CGPJ, és una jutgessa, Roser Bach, que pertany al sector progressista, per tant, no hi ha sospita de parcialitat en el seu informe previ que ha de ser discutit pel plenari del CGPJ. La llei addueix de diversos inconvenients greus. El primer és aquesta falta de proporcionalitat, que fa que per a determinades figures delictives sigui més important la sanció que fa referència al maltractament animal que si el subjecte fos una persona, dones incloses.

D’altra banda, situar com a bé jurídic protegit a “tots els animals vertebrats amb independència que estiguin o no sota control humà” crea una enorme situació d’incertesa i arbitrarietat perquè entren en cohesió amb altres béns a protegir. Cal subratllar que aquí no estem parlant ja de mascotes, sinó de vertebrat en general. També aquells que estan fora de la cura d’una persona i, per tant, poden entrar en contradicció amb la necessitat d’efectuar determinades actuacions relacionades amb la salut pública o el medi ambient. Per exemple, amb aquesta llei a la mà és qüestionable que es poguessin dur a també caceres organitzades per reduir la població de porcs senglars.

També la llei conté imprecisions jurídiques importants. El CGPJ assenyala, per exemple,  la utilització com a necessitat objectiva de “tractament veterinari” com a element per graduar la importància del delicte, sense definir en què consisteix un tractament d’aquesta mena, generant una imprecisió que a l’hora de la veritat hauran de resoldre els jutjats i tribunals d’acord amb criteris que poden arribar a ser molt dispars.

L’altre problema amb lleis recents se situa en l’àmbit de la llei del “Sí és sí” però en aquest cas referida a la penalització més gran dels menors en relació amb els adults.

La jutgessa de menors de Madrid, Eva Saavedra, i el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Francisco García Ingelmo, en informes independents, recullen la preocupació sobre aquesta anomalia. Cal recordar que la convenció dels drets dels nens estableix que un menor d’edat no pot ser tractat, des del punt de vista jurídic, en condicions pitjors que un adult, però això és el que es produeix amb la llei de Montero i, no ho oblidem de Pilar Llop, la ministra de Justícia, que recordem és la principal corresponsable de la legislació quan afecta matèries penals.

La llei és bàsicament repressiva quan s’aplica a la justícia juvenil perquè només atorga atenció al càstig. Per exemple, alguns delictes d’agressió poden castigar-se ara amb 6 mesos de presó o fins i tot una multa per als adults, però en el cas dels menors la pena no baixa de l’any d’internament. És el que passa a més amb determinats delictes. Per exemple, a l’article 178 del Codi Penal sobre actes contra la llibertat sexual, estableix penes que poden anar d’1 a 4 anys, però està oberta la porta a que la pena pugui ser substituïda per una multa de 18 a 24 mesos. Però per als menors d’edat de 16 i 17 anys, la mesura de privació de llibertat no pot ser substituïda o modificada fins a complir un mínim de 6 mesos.

En definitiva, mentre que l’adult podrà sortir-se’n en determinats supòsits amb una multa, el menor necessàriament haurà de passar per un procés d’internament.

També enregistra un enduriment generalitzat en el canvi de legislació a conseqüència que el que s’aplicava abans pels delictes greus en el cas de menors, com era la violació, ara s’apliquen també en delictes que són considerats menys greus, com les agressions sexuals sense penetració, que abans eren considerats abusos.

El que passa amb els menors és en certa manera tot el contrari que la casuística que s’està donant en els adults, en què es van produint en cadena una reducció de condemnes si es donen determinades circumstàncies. Contràriament, en els menors als quals se’ls aplicarà aquesta llei, el resultat serà un enduriment fins a arribar, en alguns casos, a superar en termes de penalització i privació de llibertat al que s’aplica als adults per un delicte equivalent.

Creus que es pot prohibir que circulin cotxes a un de cada tres carrers de l'Eixample com pretén Colau amb la Superilla Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.