Max Beckmann, 1884 – Nova York, 1950. CaixaForum Barcelona

Per primera vegada i a través de ”la Caixa”, arriba a Barcelona una mirada al conjunt de la seva obra, amb l’exposició Max Beckmann. Leipzig, 1884 – Nova York, 1950, organitzada en col·laboració amb el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza.

S’hi apleguen un total de 49 obres, entre pintures, una desena de litografies i dues escultures, que abracen tota la seva trajectòria, des dels seus treballs de joventut a Alemanya fins a l’obra que va acabar de pintar el mateix dia de la seva mort, exiliat, als Estats Units.

L’exposició es divideix en dues parts. La primera presenta les fites més importants dels anys alemanys de l’artista. I la segona, dedicada als anys a Amsterdam i als Estats Units, està estructurada a l’entorn de quatre metàfores o figures retòriques relacionades amb l’experiència de l’exili, entesa com a condició existencial de l’home modern.

La trajectòria creativa de Max Beckmann es pot dividir en tres trams de caràcter divers i de longitud
desigual.

El primer tram inclou els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, un període que es desenvolupa
principalment a Berlín i en què el primerenc reconeixement públic del jove artista és interromput
per la guerra, en la qual va prendre part com ainfermer.

El segon tram s’inicia al final de la guerra i té lloc principalment a Frankfurt, on Beckmann obté una
plaça docent a l’escola d’art de la ciutat. Tot i que al principi se situa a prop de l’expressionisme i després de la Nova Objectivitat, Beckmann es nega a integrar-se en aquests moviments i desenvolupa
una pintura cada vegada més personal i independent, de signe realista, tot i que plena de ressonàncies simbòliques, i que s’erigeix en testimoni vigorós de la societat del seu temps. La plenitud d’aquest segon període es veu interrompuda per l’ascens del feixisme i l’arribada de Hitler al poder el 1933. Beckmann és expulsat de la seva plaça docent i ja no pot exposar les seves obres en públic. El 1937, les seves obres ocupen un lloc destacat en l’exposició Entartete Kunst (Art degenerat), organitzada pel govern nazi.

En el tercer tram, el pintor decideix abandonar Alemanya i es trasllada a Amsterdam, amb la intenció d’instal·lar-se més tard definitivament a París o als Estats Units. Tanmateix, no ho aconseguirà fins després de la guerra, el 1947, any en què rep una invitació per ensenyar a la Universitat Washington a Saint Louis i es trasllada als Estats Units. Mor a Nova York el 1950, sense haver pogut retornar a Alemanya.

La inauguració va comptar amb la presència de la directora general adjunta de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Elisa Durán.

Max Beckmann. Leipzig, 1884 – Nova York, 1950 es podrà visitar a l’Av. de Francesc Ferrer i Guardia, 6-8 del 21 de febrer al 26 de maig de 2019.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú