Marta Ferrusola, una dona amb trajectòria pròpia, però sobretot coneguda com l’esposa del president de la Generalitat, ha mort als 89 anys.
És lamentable veure com les primeres informacions i comentaris són en gran manera una explosió de fòbia, d’odi en alguns casos. Segurament Ferrusola en aquest terreny només es veu superada pel seu marit, Jordi Pujol. Almenys els fòbics i odiadors podrien fer una pausa respectuosa en els primers moments després de la seva mort, però no ha estat així. És injust perquè Marta Ferrusola va ser una dona important per tres raons.
Va ser el contrafort necessari perquè Pujol pogués exercir la seva vocació política sense les limitacions que imposa haver de tirar endavant una família nombrosa de 7 fills.
Va exercir com a dona independent, autodidacta, amb iniciativa i discurs propi, fet que de vegades li va valdre crítiques fins i tot des de dins de les mateixes files convergents perquè, com no formava part del sistema polític pròpiament dit i no tenia pèls a la llengua, s’expressava amb una contundència insòlita en la vida pública, sobretot aleshores. Avui en dia, els polítics de torn la superen amb escreix.
També va tenir un paper dins el partit. Ella va ser fundadora de Convergència i va actuar en un segon nivell concretament amb la responsabilitat de la sectorial d’esports.
Com a empresària, va tirar endavant amb altres socis una empresa de jardineria, Hidroplan, i la seva actuació en aquest camp li va valer crítiques que ni ella ni Pujol mai van contestar. El correlat amb el qual succeeix la seva activitat empresarial amb la molt més confusa de Begoña Gómez i la forma d’actuar del president del govern és tota una metàfora de les actituds d’un perfil i l’altre.
Era una dona que tenia influència política, però molta menys de la que s’havia volgut atribuir. Tenia un perfil d’un nacionalisme molt accentuat i expressat amb contundència i era també una persona de fermes conviccions de fe, cosa que no li impedia la crítica a allò que no li agradava de l’església.
Es diu que darrere d’un gran home hi ha sempre una gran dona. No està gens clar d’on ha sortit aquesta frase. Però, es pot trobar una referència concreta i pràcticament literal en unes declaracions de Nancy Reagan. En el cas de Marta Ferrusola, més que al darrere caldria dir que estava al costat.
Va ser ella qui va tirar endavant la família en els anys difícils de l’empresonament, primer, i del desterrament, després, de Jordi Pujol. Quan els fills a més eren molt petits, ella es va esforçar per mantenir la família unida i entorn de la persona de Pujol. Només des d’aquest punt de vista, ja va fer una feina extraordinària.
De fet, la seva trajectòria com a dona expressa totes les característiques que el feminisme reclama, però ai l’as, resulta que era de dretes, mare de família nombrosa i companya irreductible del seu marit. I aquestes són tres condicions incompatibles amb la ideologia feminista. Ferrusola també forma part del llegat perquè defineix un tipus de persona entregada a causes vitals, als fills, l’espòs, la família, el país, l’empenta econòmica.
Ara, ja descansa en pau.
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.