Sembla un acudit però no pretén ser-ho. Cànnabis recreatiu, energia verda i rigidesa pressupostària són tres dels elements que la premsa internacional més ha destacat del programa de govern acordat aquesta setmana pels socialdemòcrates amb els ecologistes i els liberals per governar la República Federal d’Alemanya.
Amb aquest còctel el líder socialdemòcrata Olaf Scholz, fins ara ministre de finances del govern de gran coalició d’Angela Merkel, espera ser formalment escollit canceller dintre de dues setmanes. Serà doncs un membre del SPD i no pas dels democratacristians de Merkel qui recollirà el relleu d’una líder en qui molts veuen una llegenda viva.
És el primer cop des de la fundació de la República Federal als anys 50 que Alemanya estarà governada per una coalició de tres partits. Tres grups que, a més, estan particularment allunyats ideològicament. El sobrenom de “coalició semàfor” amb que s’ha anomenat la seva triple aliança ja deixa entreveure les possibles contradiccions internes dels socis de govern.
Les zones on poden aparèixer obstacles que paralitzin el govern són nombroses: política fiscal interna, estabilitat pressupostària de la zona euro, la manera com s’impulsarà la transició ecològica o política exterior
Les zones on poden aparèixer obstacles que paralitzin el govern de Scholz són nombroses: política fiscal interna, estabilitat pressupostària de la zona euro, la manera com s’impulsarà la transició ecològica o política exterior són només alguns exemples. I no es tracta d’aspectes precisament menors.
Comencem pel més evident: el programa de govern presentat per Scholz inclou nombroses polítiques d’esquerres de tota la vida (d’aquelles que impliquen més despeses), com la congelació de l’edat de jubilació i de les retallades a les pensions (a pesar del demencial problema demogràfic alemany), l’augment del sou mínim, la construcció de 100.000 habitatges socials o inversions pel sistema de salut públic. Tot plegat s’haurà de fer sense ampliar el sostre d’endeutament, una condició que el soci liberal ha aconseguit imposar.
És precisament el líder liberal Christian Lindner, un falcó de la rigidesa pressupostària, qui ostentarà el càrrec de ministre de finances d’un govern molt més d’esquerres que el de Merkel. Amb Lindner, conegut pels seus recels als fons de recuperació post-Covid europeus i presses per tornar a un control fiscal estricte, s’espera que la posició germànica respecte l’eurozona s’endureixi.
En termes de transició ecològica, l’espectacle també està servit: els verds han aconseguit rebaixar el compte-enrere per deixar de fer servir el carbó del 2038 al 2030. No serà gens fàcil ja que estem parlant de 8 anys per suprimir una font d’energia que al primer semestre del 2021 fou encara el principal origen de l’electricitat alemanya.
Clar que mentre quedi el gas rus, potser sigui possible, però tampoc és aquesta la intenció de la coalició semàfor, sinó invertir encara més massivament en energies renovables. Cosa que vol dir més despesa pública, i probablement electricitat més cara per als alemanys.
I parlant de Rússia, la política exterior també podria plantejar problemes a la triple coalició. Verds i liberals demanen mà dura amb Vladimir Putin, mentre els social-demòcrates han mantingut un to més conciliador amb el Kremlin al formar part de la coalició de govern sortint.
El cert és que Alemanya té importantíssims interessos comercials amb Rússia, i un enfocament massa ideològic podria passar factura a l’economia. El fet que la cartera d’exteriors hagi anat a parar als verds genera encara més incerteses en aquest àmbit.
Tots aquests punts difícilment conciliables, l’acord de la coalició els amaneix amb polítiques destinades a contentar el progressisme més ideologitzat, com sufragar amb diners públics les operacions de canvi de sexe o legalitzar la venta de cànnabis per a usos recreatius (que els liberals promouen pels beneficis fiscals, uns 5.000 milions d’euros segons es calcula).
D’altres, com rebaixar l’edat de vot als 16 anys, mesura que s’explica per la barroera raó que verds i liberals han arrasat entre els votants més joves, ratllen el populisme.
Sorprèn que el país més venerat d’Europa inclogui mesures tan poc serioses en un programa de govern.
Sorprèn que el país més venerat d'Europa inclogui mesures tan poc serioses en un programa de govern Share on X
Loading ...
