Manuel Castells està resultant un ministre de perfils insospitats donada la seva trajectòria acadèmica. Per una banda la seva regència de l’àmbit d’universitats és perfectament desconeguda. De fet té la fama, real o no, de treballar poc en temes del ministeri. Sigui com sigui i a hores d’ara problemes de la Covid inclosos, el seu pas pel govern és perfectament irrellevant.
Però al mateix temps manté un activisme amb articles polítics als mitjans de comunicació, en concret a La Vanguardia, de primer ordre. Es refereix a tot el diví i humà de l’àmbit polític i formula opinions com si fos un ciutadà perfectament lliure, i no un ministre en exercici, és a dir, una persona que ha cedit la seva llibertat a la seva participació en el govern.
L’última aportació del ministre del dissabte 17 d’octubre, és una dura desqualificació del president Trump, a qui acusa de que si perd les eleccions donarà una mena de cop d’estat. És una formulació molt greu que a l’ambaixada dels EUA no ha passat per alt i que genera astorament en els mitjans diplomàtics perquè és una pràctica absolutament infreqüent.
Però no satisfet amb aquest continuat posant els peus a la galleda, la seva crítica a Trump en molts aspectes haurien de fer enrogir a un membre del govern Sánchez. El critica perquè s’han produït 215.000 morts en aquells país de més 330 milions d’habitants. Mentre que a Espanya hi ha hagut 51.000 morts d’acord amb les dades de l’INE per a un país de 47 milions d’habitants. Si la gestió de Trump en aquest sentit és desastrosa i irresponsable, aquests mateixos adjectius multiplicats per vuit s’han d’aplicar al govern espanyol. També assenyala que l’economia d’aquell país s’ha enfonsat com a conseqüència “dels confinaments parcials i caòtics”. Clar, el problema és que les previsions diuen que el PIB dels EUA caurà menys de la meitat que l’espanyol. O sigui que si allà s’enfonsa, el d’aquí baixarà als inferns. També critica l’obsolet sistema electoral dels EUA basat en els vots per estat, sense parar atenció que el sistema electoral espanyol amb llistes tancades i bloquejades és un dels que menys permeten la participació de la gent perquè no elegeixen el seu diputat (quin elector sap quin és seu?), si no llistes de partit amb un ordre inamovible que determina qui surt i qui no surt. A més, la circumscripció provincial fa que una gran quantitat de vots es perdi perquè en la majoria de províncies que són circumscripcions petites, el sistema funciona no tant en termes proporcionals sino en el de majories i minories.
Podríem dir del ministre Manuel Castells que no s’aplica la paràbola de la biga en l’ull propi i la palla en l ‘ull de l’altre. I tot perquè quan escriu no recorda que és ministre, i és que potser els ministres no han d’escriure tant i han de treballar més.
Loading ...
