El més singular d’entre tots els ministres és sens dubte el d’Universitats, Manuel Castells, que per mitjà dels seus articles setmanals a La Vanguardia opina sobre allò que és opinable, mentre que roman en la incertesa com es concep el curs universitari per l’any vinent i, en les seves escasses compareixences envia missatges si més no desconcertants.
Per si tot això fos poc, ara ho ha acabat d’arrodonir signant un manifest europeu impulsat per la comunitat de Sant Egidi i signat per 21 personalitats encapçalades per Andrea Riccardi, fundador d’aquesta comunitat cristiana. Entre els signants hi ha persones tan destacades com Romano Prodi, exprimer ministre italià, Felipe González, expresident del govern espanyol, i Jürgen Habermas, el conegut filòsof alemany. Com diem, aquest manifest també el signa Manuel Castells que és l’únic ministre en exercici que ho fa. Cal recordar que els ministres no actuen només d’acord amb el seu criteri, sinó que estan sotmesos a la responsabilitat col·lectiva del Consell de Ministres i sota la direcció del president del govern.
El més interessant de tot és que aquest manifest “Sin ancianos no hay futuro” és una crítica a la forma com ha estat tractada la gent gran en aquesta crisi, una desqualificació que “l’estat de necessitat” legitimi la possibilitat de discriminar una vida per raó d’edat. En altres paraules, és una crítica al que ha succeït a diversos països i de forma particularment intensa a Espanya, on s’ha practicat el cribratge en el qual s’ha dissuadit a la gent gran de les residències poder accedir als hospitals, alhora que no rebien l’atenció mèdica adequada per part dels serveis que es traslladaven a aquests centres.
És el país on s’han donat instruccions per escrit de com argumentar que no és convenient el trasllat a l’hospital i que les persones més grans de 75 anys no havien d’accedir als respiradors. Les dades sobre l’ínfima presència de persones de més de 70 anys a l’UCI resumeix la discriminació a la qual han estat sotmesos.
Castells es comporta com una partícula quàntica i això li permet ocupar dues posicions simultàniament. D’una banda, forma part del govern que a través del comanament únic i l’estat d’alarma s’ha responsabilitzat de tot aquest desastre, i alhora pot signar un manifest a escala europea criticant aquest procediment del govern com si ell no hi tingués res a veure.
És clar que els promotors del manifest també tenen una part de responsabilitat perquè admetent la seva presència, accepten una actitud tan cínica que afebleix la reivindicació d’un text i d’unes persones, que d’altra banda només mereixen que reconeixement.
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
