Catalunya és una de les comunitats que al llarg dels mesos ha tingut més restriccions, especialment en els sectors de l’hoteleria i del comerç. S’ha usat i abusat de les restriccions sectorials i al mateix temps no s’han aplicat pràcticament confinaments territorials en aquelles poblacions o comarques amb nivells molt alts de contagis. L’estratègia de Catalunya ha estat i és dura, però amb fets estranys com el concert multitudinari dels Love of Lesbian o l’extraordinari retard en la vacunació dels més grans de 80 anys, que situa Catalunya a la cua de les CCAA, malgrat que aquesta població concentra el nombre més gran de defuncions.
Malgrat tot això entrem a Setmana Santa amb uns indicadors molt preocupants. Per una banda les UCI estan en un nivell d’ocupació més gran que el de la segona onada. Ara tenen 396 pacients, quan a l’octubre no s’arribava als 200. El nombre “r”, que expressa la xifra de contagis d’un portador, ha anat remuntant i ara se situa ja en l’1,10. Significa que el nombre de casos augmenta un 10% aproximadament cada 5 dies. Si seguís augmentant a conseqüència de la Setmana Santa i se situés en l’1,2 o 1,3 voldria dir que estem multiplicant per un 20% o un 30% el nombre de contagis cada 5 dies, i això seria realment desastrós.
Com és possible aquesta manca de control després de mesos i mesos de restriccions intenses? La causa és un dèficit crònic que el departament de Salut no ha sabut o no ha volgut resoldre amb un control més eficaç de la pandèmia, sobretot quan aquesta se situa en nivells més baixos i més fàcils, per tant, de controlar. La combinació de testos massius fets de manera sistemàtica, el control ràpid dels positius, la detecció eficaç de les seves xarxes de contagi i la garantia que les quarantenes són completes, és la condició necessària per evitar aquest Dragon Khan, que és la situació de la pandèmia a Catalunya.
Un bon govern i un bon Parlament exigiria explicacions clares i concretes als responsables de la Sanitat sobre per què no existeix aquest control suficient. En lloc d’això, es dediquen a un continu fer i desfer fins a haver marejat i confós els ciutadans amb mesures horàries, tancaments i obertures d’interiors de locals, alhora que es manifesten incapaços d’evitar les concentracions massives de gent bevent al carrer o a les platges.
Per si no n’hi hagués prou, hi ha el retard, apuntat, en la vacunació que està ocasionant morts en els més grans de 80 anys que es podrien haver evitat. I també hi ha una mortalitat col·lateral derivada que és que en la majoria de CAPs s’ha perdut l’atenció habitual a les altres patologies, perquè tot està absorbit per la Covid.
És un panorama desastrós, però ni tan sols sent així, aconseguim que aspirants del govern, partits i Parlament li dediquin l’atenció necessària.
Loading ...
