A França, govern i sindicats es preparen per un dijous 19 de gener que podria ser decisiu per a la supervivència del president Emmanuel Macron. Es tracta de la primera convocatòria de vaga massiva contra l’anunciada reforma del sistema de pensions.
Mentre que les esquerres, el partit de Marine Le Pen i els sindicats en bloc criden a la mobilització total, nombrosos francesos temen abans que res pels possibles problemes de transports i penúries de combustible i altres béns bàsics que les protestes podrien ocasionar.
A França, la reforma de les pensions es percep, tant des del govern com l’oposició, com “la mare de totes les batalles”, tal i com el rotatiu Le Figaro la descrivia recentment.
Macron ja intentà en el seu primer mandat una reforma substancial del sistema actual de pensions, basat en el model de repartició com l’espanyol. Això vol dir que les generacions en edat de treballar paguen la jubilació dels que prèviament havien cotitzat, i així successivament.
En el seu segon intent, el president Macron ha deixat de banda la seva ambició inicial i proposa únicament una sèrie d’ajustos als paràmetres del sistema. Entre els quals, la mesura clau de retardar l’edat comuna per jubilar-se dels 62 als 64 anys.
En el seu discurs d’Any Nou, el mandatari francès declarà: “tal i com us prometé, enguany serà l’any de reformar el sistema de pensions per tal d’equilibrar-lo per als propers anys i dècades. Hem de treballar més”.
Les crítiques plouen sobre Macron des de dos extrems oposats: per l’esquerra (però també la dreta alternativa de Le Pen), la voluntat és mantenir, o inclús rebaixar l’edat de jubilació en el cas de l’extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon.
D’altra banda, hi ha veus que argumenten que el problema amb el sistema francès actual no resideix en els seus paràmetres, sinó en el model mateix. En efecte, aquest assumeix -com en el cas espanyol- que sempre hi haurà una base de treballadors més important i millor remunerada que la precedent per pagar unes pensions que no paren de créixer en durada (per l’esperança de vida creixent, almenys fins fa poc) i en prestacions (pels sous més elevats dels nous jubilats).
Desproveït de la legitimitat de les urnes i de l’energia necessàries per realitzar una reforma de la profunditat necessària (per exemple per passar del model de repartiment a un de capitalització, on cada treballador prepara la seva pròpia jubilació en comptes de pagar la dels ja jubilats), Macron intenta almenys donar un nou impuls al seu mandat i presentar-se davant Brussel·les com un soci fiable compromès amb els objectius de reducció del deute públic.
Macron depèn dels majors de 65 anys per a mantenir-se al poder
Segons les últimes enquestes, més de dues terceres parts dels francesos es declaren contra la nova reforma de Macron. L’única categoria de població majoritàriament favorable és la dels actuals jubilats, que sortirien indemnes si la reforma arribés a aplicar-se. Però cal també considerar que, segons apunten tots els estudis electorals, Macron depèn dels majors de 65 anys per mantenir-se al poder.
Per la seva banda, els sindicats ja han fixat el seu objectiu de cara la jornada del 19 de gener: mobilitzar més d’un milió de persones als carrers de tot França.
I per acabar, un apunt important: aquest cop els sindicats de policia han declarat unir-se als manifestants. Si les forces de l’ordre es mantenen durablement al carrer (a diferència del que succeí durant la crisi de les armilles grogues del 2018-2019), les coses es podrien complicar molt per a Macron.
Els sindicats ja han fixat el seu objectiu de cara la jornada del 19 de gener: mobilitzar més d'un milió de persones als carrers de tot França Share on X
Loading ...
