El CIS presenta una enquesta en la qual els resultats mostren gairebé un 41% d’indecisos. Aquest fet, lligat a les àmplies forquilles en la distribució d’escons, aporta una informació d’escassa fiabilitat en els resultats i que justifica, un cop vistos els resultats reals, “l’error” que es pugui produir.
La resposta del director del CIS, José Félix Tezanos, serà ben simple: “Ja vàrem dir que hi havia un 40,6% d’indecisos”.
Cal afegir que a cap empresa privada dedicada a aquesta activitat se li acceptaria una presentació d’aquesta mena. Se li exigiria més precisió.
La qüestió clau de la legitima malfiança radica en la data escollida, coneixent sobradament l’elevat nombre d’indecisos, per què Tezanos ha decidit fer la clàssica enquesta electoral en una data tan avançada al dia de les eleccions? Podia esperar a que més electors es decantessin. Podia esperar i publicar els resultats dins del límit legal que es tanca el diumenge anterior al 28 d’abril.
Volent donar els resultats abans del començament de la campanya, ha forçat a realitzar el treball de camp ¡al mes de març! per a unes eleccions que es faran a finals d’abril, essent les úniques que farà el CIS fins als comicis.
La resposta a aquest estrany procedir tècnic cal buscar-la en la lectura política de l’enquesta que tanca el principal flanc d’atac de l’oposició. L’enquesta parla i diu: “No patiu, no necessitem pactar amb els independentistes, si ens voteu tindrem una gran majoria relativa que fa possible governar amb Unidas Podemos (i això és atractiu per al vot d’esquerres) i amb Ciutadans (i és un al·licient per al centre-esquerra). Com més ens voteu, més podrem governar amb uns i altres, i ja veieu que la nostra victòria és àmplia i segura”.
També envia un missatge a la dreta: “Desfogueu-vos. Voteu a Vox perquè el vot al Partit Popular ja no és útil. Queda tan lluny del govern, que paga la pena votar als que parlen clar. Ni en coalició governarà”.
Tot això és massa obvi i accentua la deslegitimació de les institucions que és ja un gran problema, tan greu com el conflicte català, perquè a més l’alimenta. Si no hi ha institucions serioses de les quals fiar-se, el conflicte sempre creixerà.
