Des d’un punt de vista estrictament militar, la guerra d’Ucraïna està dibuixant diverses tendències que els ministeris de defensa i forces armades occidentals, i europeus en particular, han de prendre en consideració si no volen quedar-se enrere i posar-se en situació de desavantatge davant dels rivals.
Entre aquestes destaquen la necessitat del domini aeri per realitzar ofensives (cosa que ni Rússia ni Ucraïna han aconseguit), la constatació que els carros de combat i en general els vehicles blindats continuen sent necessaris per guanyar terreny, o el valor d’una arma tan vella com l’artilleria. Per sobre de tot, però, la que potser és la lliçó més important és la rellevància de la quantitat per sobre de la qualitat.
Abans d’entrar en detalls, cal apuntar que la primacia del factor quantitatiu per sobre del qualitatiu no vol dir que qualsevol producte, per defallent que sigui, valgui. El nombre esdevé més valuós que la qualitat tan sols per damunt d’un llindar qualitatiu determinat i que podem considerar específic de cada arma, en funció de quina sigui la capacitat buscada.
La història militar del segle XX demostra en repetides ocasions que la quantitat és per ella mateixa una qualitat en el camp de batalla.
L’exemple probablement més cèlebre el trobem en les diferències de concepció entre els tancs alemanys de la Segona Guerra Mundial, autèntiques joies d’enginyeria mecànica, i les seves contraparts soviètiques, on la simplicitat del disseny i la rapidesa de producció primaven. El desenllaç del conflicte, però també el de batalles particulars com la de Kursk, és de sobres coneguts.
Un altre exemple el trobem en la massiva ofensiva xinesa de Corea a la tardor del 1950, que feu retrocedir immediatament les tropes nord-americanes i aliades després de la reeixida invasió del nord per part d’aquestes darreres. En aquest cas la “quantitat” que feu retrocedir la coalició més ben equipada i preparada fou la massa humana llançada per Mao Zedong: aproximadament un milió i mig de soldats xinesos participaren en l’atac.
Tres exemples concrets del valor de la quantitat
En ple segle XXI, la guerra d’Ucraïna torna a demostrar el principi de la quantitat de múltiples maneres.
Primer
Primerament, que Rússia hagi pogut recentment recuperar la iniciativa estratègica es deu en part a les seves ingents reserves de vehicles blindats de l’era soviètica. Sens dubte, tecnològicament obsolets comparats amb el que avui en dia la indústria militar és capaç de produir, però també prou capaços i sobretot abundants.
En canvi, Ucraïna té molts problemes per reposar les seves pèrdues de blindats no sols perquè el país disposa de molts menys dipòsits soviètics que Rússia, sinó perquè els seus aliats occidentals, un cop han buidat els seus propis -i limitats- magatzems al llarg del 2023, simplement no tenen res més a oferir-li.
Segon
En segon lloc, Rússia pot disposar de municions tradicionals en abundància gràcies al pacte amb Corea del Nord pel subministrament d’ingents quantitats d’obusos d’artilleria i al fet que el país ha mantingut una certa capacitat de producció pròpia.
Europa, en canvi, ha estat incapaç de complir amb les seves promeses: segons la intel·ligència de Corea del Sud, el règim de Pyongyang lliurà a Rússia un milió d’obusos en qüestió de setmanes, mentre la Unió Europea sols aconseguí entregar-ne 300.000 a Ucraïna al llarg de sis mesos, lluny de l’objectiu que Brussel·les s’havia fixat d’un milió en el transcurs d’un any.
Tercer
En tercer lloc, i finalment, la qüestió dels vehicles aeris no tripulats, col·loquialment drons, mereix especial atenció.
Aquests enginys han passat de tenir un paper secundari durant les operacions militars a jugar un rol clau en tots els conflictes militars recents, des de Síria fins a Ucraïna o Gaza, i passant per Armènia.
Per què els drons són tan importants?
Avui, els drons són capaços de realitzar una gran diversitat de tasques d’elevat valor afegit. Proporcionen reconeixement, milloren la precisió de l’artilleria en temps real, saturen les defenses antiaèries enemigues i, per descomptat, si estan armats destrueixen objectius terrestres, aeris i marítims.
Però a diferència de la tendència que semblava instal·lar-se durant la dècada passada, amb les operacions dels Estats Units contra el terrorisme islamista usant drons com el MQ-9 Reaper, molt costosos i relativament escassos, els conflictes més recents han demostrat el valor dels drons petits, econòmics i utilitzats en gran nombre.
Els aparells no tripulats fets servir de forma massiva proporcionen capacitats clau com la saturació dels sistemes de defensa, inclús els més avançats, que esdevenen incapaços de processar i abatre un elevat nombre d’objectius simultanis.
El potencial dels drons també s’ha vist en la seva capacitat de destruir objectius d’elevat valor, com carros de combat, radars, bateries i vaixells de guerra, per un preu sovint irrisori comparat amb la major part d’armes alternatives, incloent-hi els míssils.
Els drons ofereixen l’avantatge clau que en general es poden pilotar a distàncies segures
Els drons ofereixen l’avantatge clau que en general es poden pilotar a distàncies segures: fins a uns pocs centenars de kilòmetres per ràdio, que es transformen en milers si es disposa de mitjans per satèl·lit, tot i que aquests resulten més costosos. I en altres casos, els pilots han estat ja substituïts per ordinadors, ubicats en el mateix aparell o a terra. En qualsevol cas, aquesta capacitat fa els drons especialment atractius per a una societat que ha esdevingut extremadament sensible a les morts dels seus militars.
Cal afegir que els drons no són una arma miraculosa ni infal·lible. La seva utilitat s’esprem al màxim únicament quan operen en gran quantitat i de forma coordinada, fet que segueix sense estar a l’abast de molts perquè requereix una forta inversió en capacitat de càlcul i en els programaris adients. A més, l’enllaç amb el centre de control (sigui humà o no) és sensible a alteracions electromagnètiques, com l’eficaç guerra electrònica russa ha demostrat per gran exasperació de l’estat major ucraïnès.
Conclusió
Les forces armades europees han de prendre nota d’aquestes lliçons militars si volen complir amb la seva missió primordial que és garantir la defensa i seguretat dels seus països. En particular, les referents a la importància de disposar d’equipaments no sols de qualitat sinó també en quantitat suficient són especialment importants.
Efectivament, la tendència de la indústria militar i dels seus clients governamentals al llarg de les darreres dècades ha estat centrar-se en costosos programes d’armament que han resultat en equips d’altíssima complexitat i escassa quantitat, aquesta última sovint fortament condicionada per la manca de fons.
