A l’octubre i principis de novembre de 2022, els combats de la Guerra d’Ucraïna s’han centrat de manera preferent al DonBass i a l’entorn de Jerson, aquesta ciutat al sud del país, a prop de Crimea, però al llarg de mesos anteriors va ser Kharkov (Jarkiv en ucraïnès) un dels epicentres dels enfrontaments, al costat del proper DonBass, aquest últim territori de lluites permanents des de fa anys entre les forces ucraïneses i els separatistes locals.
Encara que quedi molt lluny de l’actual guerra, em crida poderosament l’atenció que en totes les referències de premsa que he llegit sobre l’actual guerra, que no són poques, ni en un sol cas fa referència que Kharkov va ser una de les ciutats de tot el món més destruïdes de la Segona Guerra Mundial i que en ella i en el veí DonBass es van lliurar diverses de les batalles més importants del front soviètic-germà. Aquest oblit de redactors i cronistes, i fins i tot els historiadors, pot derivar del desconeixement que es té sobre aquesta guerra mundial.
El ciutadà occidental mitjà sap, amb més o menys apropament a la realitat, el que fa referència a l’Holocaust nazi dels jueus, i també algunes coses sobre el desembarcament de Normandia o les batalles de les Ardenes o d’Anglaterra, per les mil pel·lícules que li ha brindat el cinema americà, però, encara que aquestes batalles van ser grans, els combats més importants i amb major nombre de víctimes de la guerra a Europa a la Segona Guerra Mundial no es van produir als fronts occidentals sinó al front oriental, entre els alemanys i els russos.
En concret, a Kharkov es van lliurar quatre grans batalles en menys de dos anys.
Entenc que hi pot ser útil una referència, tant com a simple coneixement de base, com per entendre la seva importància geopolítica, almenys en aquell temps. Hitler va manifestar que Kharkov i entorn relativament proper era el centre econòmic i neuràlgic de la Unió Soviètica, per la qual cosa si queia en poder dels alemanys, tota l’URSS s’enfonsaria. Es va equivocar també en això, perquè ho va conquistar i l’URSS va resistir i es va créixer, però donar-li una importància tan especial i convertir-la en símbol per als uns i els altres, va incrementar molt la lluita en aquella zona.
Primera batalla
Kharkov tenia en aquell moment (1941) més de 800.000 habitants i era un dels més importants centres industrials i de comunicacions de la Unió Soviètica. Hi havia una enorme fàbrica de tractors que construïa també tancs (entre ells els famosos T-34 i altres tipus més lleugers) i fins a 70 fàbriques més que produïen canons i divers armament i munició.
Els alemanys van envair l’URSS a partir del 22 de juny de 1941. Arribaven a Kharkov a l’octubre del mateix any i, després de combats importants, la van conquerir el 24 d’aquell mes. Era la primera de les quatre batalles. La resistència soviètica va ser dura, centrant-se de manera especial en endarrerir l’avenç enemic, per tal de donar temps a evacuar la maquinària de les fàbriques d’armes, que van ser traslladades cap a l’Est, lluny de les forces invasores, reinstal·lant-les en molts casos més enllà dels Urals.
En aquest moment els soviètics no tenien a la zona grans forces cuirassades i aviació, perquè es concentraven de manera especial a la defensa de Moscou. Es van necessitar 320 trens per evacuar la maquinària de les fàbriques. Els mateixos soviètics van volar les factories i tallers i gran part dels edificis civils, de manera que els alemanys es van trobar amb ruïnes i cases en flames quan van conquistar la ciutat.
Només una quarta part dels més de 800.000 habitants de Kharkov es van quedar després de l’ocupació alemanya. Els altres van marxar amb la retirada dels exèrcits soviètics i van anar a Sibèria per mantenir en servei les noves fàbriques. Van passar grans privacions. Els que es van quedar sota l’ocupació nazi, per la seva banda, van viure mancats d’alimentació i molts van morir d’inanició, sotmesos alhora a fortes represàlies i persecució, especialment intensa contra els jueus.
Segona batalla
Al maig de 1942 els soviètics manats pel mariscal Semionov Timoixenko van llançar una gegantina ofensiva en l’intent de recuperar Kharkov. A l’atac hi participaven 650.000 soldats i 1.200 tancs. La batalla va ser d’una gran duresa. Els alemanys no només van fer fracassar l’atac enemic, que no va aconseguir reconquerir la ciutat, sinó que la Wehmacht va embolicar una bona part de les forces atacants i els van causar una ingent quantitat de baixes. Els soviètics van perdre en aquesta operació 200.000 soldats entre morts i ferits, i 240.000 més van caure presoners dels alemanys. Entre el material rus destruït hi havia més de 700 tancs.
Tercera batalla
En els mesos posteriors a la segona batalla de Kharkov es produiria, a diversos centenars de quilòmetres i entre el juliol de 1942 i el 2 de febrer de 1943, la batalla de Stalingrad, amb una gran victòria soviètica. A aquesta derrota alemanya seguiria un avenç aclaparador de les tropes de Stalin, que el mateix mes de febrer van recuperar Kharkov. No es van produir en aquesta ocupació combats de gran magnitud, malgrat que Hitler havia ordenat mantenir la ciutat tant sí com no, perquè el mariscal alemany Erich Von Manstein, cap de les tropes del sector sud, va desatendre les ordres del Führer i va evacuar la població perquè les seves tropes podien quedar copades.
Tot i això, setmanes més tard, ja amb les seves forces reorganitzades i reforçades, Manstein va llançar un gran contraatac recuperant de nou Kharkov i causant grans baixes als soviètics, destruint fins i tot l’exèrcit de carros de combat del general Popov, malgrat ser aquests superiors en número. Era la tercera batalla de Kharkov.
Manstein volia continuar avançant per arribar fins a Kursk, però per ordre de Hitler va haver d’aturar-se perquè el Führer volia esperar a disposar dels nous tancs Tiger i Ferdinand.
La tercera batalla de Kharkov va ser la darrera gran batalla de la Segona Guerra Mundial que van guanyar els alemanys. A partir d’aquí anirien de derrota a derrota.
Quarta batalla
A l’agost de 1943 de nou arriben els soviètics a Kharkov. Eren les forces que manaven els mariscals Iván Koniev (Front de l’Estepa) i Nikolái Vatutin (Front de Voronez). La seva superioritat numèrica en homes i material és aclaparadora. Seria la quarta batalla. Aquesta vegada els alemanys no aconsegueixen aturar els seus adversaris i les forces que defensaven la ciutat i l’entorn van ser destruïdes. Els alemanys, ja en continua retirada cap a Berlín, no la tornarien a reconquerir.
Després de les quatre batalles, Kharkov era un munt de runes. La pràctica totalitat dels edificis existents actualment van ser construïts després de 1945.
Després de les quatre batalles, Kharkov era un munt de runes. La pràctica totalitat dels edificis existents actualment van ser construïts després de 1945 Click To Tweet
Loading ...
