És sorprenent que en plena crisi d’incerta sortida provocada per la pandèmia, el govern atorgui prioritat a lleis que no només estan en la perifèria dels problemes que tenim, sinó que a més accentuen la polarització en la societat espanyola.
És el cas de l’eutanàsia, també en fase final de tramitació, i fins i tot, la llei Celaá d’Educació, que en lloc de ser un punt de retrobament per superar el desastre del sistema educatiu espanyol, ha jugat clarament la ideologia d’una part contra la d’una altra. És com si Sánchez estigués convençut que la batalla política ja no es lliura al centre, sinó als extrems. Naturalment ,aquesta hipòtesis només és possible perquè la fragmentació del centredreta espanyol, la llei electoral i la petita dimensió de la majoria de circumscripcions electorals, atorguen un clar avantatge a la primera força, i aquesta serà el PSOE mentre el centredreta es mantingui tan dividit.
La llei trans ha provocat una airada resposta de sectors del PSOE, i en particular de les feministes clàssiques d’aquest partit, que consideren que és una agressió a la condició de la dona i que significa esborrar-la i, per tant, perdre totes les conquestes que fins ara havien assolit.
Per entendre aquesta raó crítica cal tenir present que la llei trans fa una nova definició de l’ésser humà. No és cap tonteria. Defineix que les persones són en tan en quan tenen una identitat de gènere i no en relació amb el sexe que posseeixen, i que aquesta identitat de gènere és “l’evidència interna i individual del sexe propi tal i com cada persona el sent i s’autodetermina sense que hagi de ser definida per se, i no té perquè guardar relació amb el sexe amb que hom ha nascut, podent involucrar la modificació de l’aparença o funció corporal”.
A partir d’aquí arrenca la llei que penetra en tots els camps de la vida personal i que serà font de conflicte, no tant perquè hi hagi moltes persones en aquesta condició -són molt poques-, sinó pels privilegis i condicions que introdueix. Per exemple, les empreses hauran d’incorporar incentius per a la incorporació al treball dels transsexuals. Gaudiran, per tant, d’un avantatge especial en relació amb les altres persones.
També els transsexuals poden participar, sense cap tipus de limitació ni de verificació sexual, als esports, evidentment als professionals. Aquest fet atorgarà un avantatge destacadíssim als homes que afirmin que la seva identitat és femenina a l’hora de competir en els esports, perquè la seva capacitat física és biològicament molt superior. El fet de no introduir verificacions de sexe significa no mesurar la càrrega en testosterona que és l’hormona fonamental per a la diferenciació muscular. Així podrem trobar “dones” competint amb altres dones però amb una constitució d’home. És clar qui s’endurà el gat a l’aigua. Per alguns, i donat que no es demanen canvis fisiològics, ni hormonacio, competir en categories femenines pot ser el negoci del segle; tenistes, futbolistes, i tot el que es pagui es veu amenaçat, que d’acord amb la pròpia llei pot ser rectificat, tornar a ser homes, només declarant-ho.
Perquè aquests reguitzells d’aventages es fonamenten només en la declaració de la persona en qüestió, i no exigeixen cap mena de transformació prèvia, ni de verificació que la seva vida és viscuda d’acord amb els sexe que diu que sent. En definitiva que el Joan es pot convertir en Joanna sense canviar absolutament res legalment, i retornar a ser Joan quan li plagui.
L’escola es veurà afectada, però segurament els tres capítols més importants de la llei no són els que la resposta feminista situa en primer terme, perquè afecten a la pàtria potestat, a la protecció dels menors i al paper de l’estat en una democràcia que es diu liberal. Una vegada més, en un procés continuat que venen duent a terme els governs socialistes, la patia potestat torna a quedar retallada.
Ja es va començar a produir aquesta liquidació en el període Zapatero, la llei Celaá ho ha accentuat en matèria educativa i ara la llei trans ho fa en referència amb la capacitat dels pares per tenir cura dels seus fills, perquè quan assoleixen 16 anys poden efectuar el canvi de sexe sense l’autorització paterna. Aquí la majoria d’edat no serveix de res. Paradoxa: els 16 anys no poden votar, però sí que poden fer una cosa més irreversible com és decidir sobre el canvi del seu sexe en plena pubertat.
Però és que a més, a partir dels 12 anys, si no hi ha acord amb els pares, poden acudir a un “defensor judicial” perquè autoritzi aquest canvi. Aquesta mena de transformació és biològicament una brutalitat perquè significa que persones menors que tenen un batibull hormonal en el seu creixement, poden prendre decisions completament equivocades que tindran un efecte dramàtic en la seva vida perquè la llei preveu l’ús de bloquejants hormonals, hormonació creuada i, fins i tot, cirurgia irreversible. Hi ha casos dramàtics als EUA i a la Gran Bretanya de nois que s’han transformat, han aplicat fins i tot la cirurgia, i després d’adults s’han adonat del seu error.
Però encara que no ho sembli, la qüestió més greu de totes afecta a la naturalesa de l’estat de dret. Per acceptar com una veritat inqüestionable que es tradueix en una llei, la identitat de gènera significa assumir una determinada ideologia, la de les identitats de gènere, que parteixen del criteri que el sexe no té cap importància i que tot és autodeterminació personal sobre ell. En la mesura que l’estat assumeix aquesta ideologia, en absolut compartida en l’àmbit internacional, abandona la seva neutralitat com a democràcia liberal, i incorpora a l’estat una visió antropològica específica i radicalment diferent a la que existeix. L’estat liberal es transforma en un estat ideològic. Que sigui la ideologia de gènere o el marxisme el seu fonament, és secundari. El que resulta important i terriblement perjudicial és la fi de l’estat liberal tal com s’entén i practica arreu.
No, la llei trans no és certament un tema menor perquè només afecti a uns pocs milers de persones, és la porta oberta a una concepció totalitària de l’estat en el qual aquest pren partit en nom d’una ideologia concreta.
Loading ...
