L’índex de malestar econòmic haurà augmentat notablement malgrat que l’atur s’ha reduït. La causa, òbviament, és l’increment extraordinari de la inflació.
L’índex de malestar econòmic és un indicador de rellevància que es composa a base de l’agregat de la inflació i la taxa d’atur. Com més grans són aquests dos components, pitjor és l’índex. Quan es composa d’aquesta manera, se’l denomina de malestar convencional, perquè hi ha una altra forma de mesurar-lo: l’índex anomenant de malestar compensat, que agrega els dos components anteriors, la taxa del creixement del PIB. El que passa és que en el nostre cas, després de la radical caiguda del PIB de l’any passat, ara enguany i el que ve, tindrem importants pujades del PIB nominal, però que només seran efecte del rebot després de la caiguda a causa de la pandèmia. Aquest creixement des de molt avall, més que registrar una millora de l’aparell productiu el que assenyala és un retorn a les condicions de normalitat en l’activitat econòmica, en desaparèixer les restriccions causades per la Covid. Des d’aquesta perspectiva, l’ús de l’indicador de malestar compensat no és recomanable perquè falseja el panorama.
L’índex de malestar convencional empitjora sensiblement malgrat les bones xifres de l’atur. Segons l’EPA del tercer trimestre, hem recuperat la xifra de 20 milions de treballadors per primera vegada des del 2008, i aquesta és una molt bona noticia. També s’ha reduït sensiblement en 7 dècimes la taxa d’atur, que passa del 15,26% al 14,57%, que és una taxa objectivament molt alta, però que és la mateixa que teníem en els mesos precovid. Per tant, des del punt de vista de l’ocupació, tot i l’anomalia espanyola de l’elevada taxa d’atur, comparada amb la situació precedent, hem recuperat la normalitat.
Però aquest aspecte positiu té dues matisacions importants. Una, l’elevat nombre de persones que treballen a l’administració, que ja signifiquen quasi 3,5 milions d’ocupats sobre una xifra d’ocupació privada del 16,5 milions. Referit al total, significa que 1 de cada 5 llocs de treball a Espanya pertany al sector públic. Donat l’elevat cost del salari mitjà d’aquests treballadors i la carència d’indicadors de productivitat i eficiència, el resultat no és per llençar coets al vol. De fet, assenyala la importància que realment es revisi l’eficàcia d’aquest àmbit del treball públic, perquè precisament és un dels punts febles de l’economia espanyola, com posa en relleu les dificultats quan s’han de gestionar aspectes relacionats amb l’administració. Les oficines d’ocupació són un exemple negatiu, en aquest sentit. Tant és així que fins i tot afecta a la desigualtat a Espanya expressada en l’Índex de Gini. Per exemple, si el nombre de dies en que es tramita una prestació d’atur hagués augmentat la meitat entre els mesos d’octubre i desembre de l’any passat, l’Índex de Gini, és a dir, la desigualtat, s’hauria reduït en 0,9 punts, que és una magnitud important.
Ara l’índex de malestar econòmic se situa en el 20,07 i és un dels més elevats que ha enregistrat el país en els últims anys. És conseqüència que la reducció de l’ocupació no ha estat suficient per compensar l’important pujada de preus que situa l’IPC en un 5,5%, el seu màxim des de 1992.
Loading ...
