S’ha argumentat, i TV3 fa un especial èmfasi, que l’independentisme supera el 50% de vots. És una definició inexacta si s’hi afegeixen una sèrie de concrecions importants que emmarquen la dimensió real d’aquest tipus de vot.
La primera és que es tracta del 50% sobre la gent que va anar a votar, i això donat la xifra d’abstenció, és una proporció francament petita. En termes de cens electoral, aquest vot ha significat només el 27,2%, 10,4 punts percentuals (p.p.) per sota del 2017, 8,6 p.p. menys que el 2015, i 6,1 p.p. inferior al del 2012. L’independentisme gairebé no ha superat obtenir un vot per cada elector, una xifra molt semblant als partits que no postulen aquesta opció, que signifiquen el 25,2%.
En contrapartida, l’abstenció ha augmentat fins a assolir el 46,5%, més del doble de les eleccions anteriors, i 14 punts per sobre de la que es va produir el 2012 i que fins ara era la més gran d’aquesta sèrie del procés. A més, cal considerar que els vots en blancs i nuls (molts, 41.000!) es compten com a participació, però en realitat expressen refús.
L’engruiximent de l’abstenció no va tenir el mateix efecte entre els dos blocs perquè mesurat en relació amb les eleccions de 2017, 10,4 p.p., ha perdut l’independentisme a favor de l’abstenció, però les forces que s’hi oposen ho han fet en una proporció més gran encara; 15,1 p.p, és a dir un 50% més. Hi ha, per tant, una quantitat molt important de persones, fins al 25,5%, que havent format part d’un dels dos blocs en el passat, ara han decidit no anar a votar. En aquest sentit, i pel que fa a l’efecte Illa, ha tingut un bon resultat en termes relatius, però alhora ha estat incapaç d’evitar l’extraordinària desmobilització del vot no independentista.
Si s’analitza el comportament electoral de les quatre últimes eleccions, es pot constatar que hi ha entre un 12% i un 25% de ciutadans que se situen en l’abstenció circumstancialment, però que no formen part dels que han abandonat de manera plena la responsabilitat de votar. De fet es pot ajustar més aquest electorat i situar-lo entre el 15% i el 20% considerant els dos blocs. Són electors que tornaran a votar en altres condicions, d’oferta política i també de major normalitat sanitària. És una xifra tan gran que se situa en l’ordre de magnitud de les tres primeres forces guanyadores d’aquestes eleccions: PSC, ERC i JxCat. El que succeeix és que procedeixen en una proporció d’1 a 1,5 dels dos blocs, independentista i no independentista.
Finalment, cal considerar, i aquesta ja és una dada menor, que per arribar al 51% dels vots emesos, s’ha afegit el resultat del PDeCAT i del PNC que són d’un independentisme més que relatiu, en el llindar del simbòlic o quasi.
La realitat nua i crua és que referida a la presència al Parlament, les forces que postulen la independència en termes relatius estan on eren, entre el 47% i el 48%, i en termes absoluts han registrat una davallada de 700.000 votants.
Loading ...
