Les xifres sobre la pensió mitjana de les diferents comunitats autònomes és un bon indicador històric de la retribució salarial de cada CCAA, donat que en definitiva la pensió respon al salari percebut al llarg de la vida activa del treballador. És, per tant, una expressió econòmica de la relació laboral sense cap mena d’ingredient polític.
L’examen de la prestació mitjana d’acord amb el Ministeri de Treball permet constatar que la imposició de Catalunya està molt lluny del capdavant, de fet ocupa la setena posició, per darrera d’Aragó. Cal cridar l’atenció sobre el fet que l’índex del cost de la vida a Catalunya és més elevat que en algunes d’aquestes comunitats, la qual cosa, si el llistat es fes tenint en compte el poder adquisitiu d’aquestes pensions, la posició dels jubilats catalans encara seria pitjor.
De fet, no és l’únic indicador que assenyala que comparat amb les altres comunitats Catalunya tendeix en la majoria de casos a situar-se en les posicions 5-7. Hi ha excepcions, és clar, amb el pes de l’exportació sobre el PIB, l’atracció d’inversions estrangeres, etc., però no són gaires i no canvien el conjunt del quadre.
En aquest sentit, la visió subjectiva que Catalunya és una de les primeres comunitats espanyoles ha de sotmetre’s a una reconsideració. Evidentment, el nostre PIB és el més gran malgrat que previsiblement l’any que ve serà superat per Madrid, però no és una qüestió de dimensió a la que ens referim, sinó de qualitat dins d’aquesta dimensió.
