Quan els líders pro-europeus semblen donar la raó als euroescèptics

Els caps d’estat i de govern dels 28 fracassaren divendres passat en el seu segon intent d’escollir els líders de la Comissió Europea. El Parlament Europeu, que ha de ratificar el candidat escollit pels Estats Membre, haurà d’esperar al proper dia 30 de juny, quan està prevista la tercera ronda de negociacions.

Rere el desacord hi trobem un procés envoltat de secretisme, amb sessions a porta tancada on els telèfons mòbils i els col·laboradors íntims dels líders no hi tenen cabuda.

Simultàniament, la imatge que estan donant algunes de les més prominents figures i partits que es declaren pro-europeus no contribueix tampoc a millorar la imatge de les institucions comunitàries.

Després d’omplir la campanya amb eslògans electorals com “per una renaixença europea” (el partit del president francès Emmanuel Macron), les forces polítiques europeistes s’han llançat contínuament retrets mutus.

Nathalie Loisseau, cap de llista de Macron, ha hagut de renunciar a liderar el grup parlamentari dels liberals europeus després de insultar a diversos companys i canviar el nom de la formació política perquè el terme “liberal” no senta bé a l’opinió pública francesa. El fet que anomenés “ectoplasma” al candidat dels conservadors europeus, Manfred Weber, a presidir la Comissió tampoc va ajudar.

Per la seva banda, el cap dels conservadors alemanys d’Angela Merkel al Parlament Europeu, Daniel Caspary, ha denunciat al president francès per adoptar una actitud “anti-alemanya” i “fer tot el possible per a destruir la democràcia europea”. La raó és la continua oposició de l’executiu francès a anomenar Manfred Weber com President de la Comissió.

Weber és el Spitzenkandidat (cap de llista) del grup parlamentari popular europeu. Segons el sistema recomanat per la Comissió i el Parlament europeus al 2013, cada grup parlamentari europeu presenta un candidat a dirigir la Comissió als comicis, i és escollit el cap de la llista transnacional més votada. Fou així que Juncker, membre del grup popular, fou elegit al 2014.

Per acabar d’adobar la situació, Donald Tusk, el president del Consell Europeu, ha opinat que el procediment per escollir el proper líder de la Comissió és de fet “massa transparent per a ésser efectiu”. Sobta que l’UE pugui estar en crisi per excés de transparència i democràcia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intenta posicionar-se entre Merkel i Macron en favor del segon per tal de fer guanyar el pes de socialistes i centristes.

Determinats líders que haurien de donar exemple i arribar a un gran pacte de govern de la UE en el període més crític de la seva història demostren que el més important són, irremeiablement, les quotes de poder de cada grup i país.

És, en efecte, una bona manera de d’armar de raons als euroescèptics i donar encara més ganes als anglesos de marxar el més ràpid possible, però constitueix un pèssim exemple pels ciutadans.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú