Un dels principals problemes de l’atzucac català ha estat, i continua sent, el vol gallinaci amb que contemplen la solució les elits econòmiques i socials, i també les polítiques.
Ara hi ha tota una onada que, un diari tan central com és La Vanguardia n’aixeca acta notarial, que és la de contemplar com el plantejament de Sánchez i l’esforç dels indults combina amb la voluntat d’encetar una nova fase de diàleg i negociació amb el nou president de la Generalitat.
Els fets ja comencen a mostrar que aquesta qüestió és una lectura precipitada i superficial de l’escenari. Junqueras i l’eix vertebrador d’Esquerra no han renunciat a la independència, sinó que han evolucionat cap a una posició més intel·ligent: Aragonès, una persona de formes moderades i un bon treballador, se centrarà a intentar governar bé, mentre que Junqueras, d’una forma cada vegada més pública i notòria, assumirà la direcció per fer avançar Catalunya cap a la independència.
L’objectiu és comú: assolir una majoria electoral irrebatible. Això vol dir afegir els 2 milions d’electors que van assolir en el seu moment de màxima participació (en les darreres eleccions l’abstenció els va limitar a 1,4 milions), amb com a mínim mig milió més. Si l’independentisme acaba assolint aquesta xifra i s’estabilitza, el seu argument davant d’Europa i el món serà guanyador més tard o més d’hora.
Junt amb aquest fet, l’altre en paral·lel en el que coincideix amb JxCat és el d’acabar dominant les principals institucions del país. Ho va aconseguir amb la Cambra de Comerç i ara ho provarà aquest dijous amb el Col·legi d’Advocats, on l’actual degana, Eugènia Gay, que ha mantingut una exquisida neutralitat, es confronta amb una candidatura d’orientació independentista.
El primer pas en el sentit de ressituar Junqueras al primer pla per fer visible aquesta estratègia i no confondre l’electorat amb una idea que tot queda reduït a la gestió de la Generalitat, ja ha estat donat amb la iniciativa de situar Junqueras a la Taula de Negociació. És una proposta que posa en relleu que ERC juga fort, perquè realment és difícil de digerir pels socialistes. En plena batalla política pels indults, amb una opinió pública espanyola abassegadorament en contra, només li falta a Sánchez que ERC faci aquesta jugada al tauler, avançant, no un peó, sinó la mateixa reina.
La qüestió de fons és si Sánchez podrà suportar que els indults no comportin la desmobilització de l‘independentisme, sinó tot el contrari. Tant per l’estratègia de terra, com perquè aleshores JxCat també avançarà la seva reina i plantejarà en primer terme la situació de Puigdemont i les altres persones que van fugir de la justícia, reclamant la solidaritat del govern català per aconseguir una solució perquè puguin retornar a Catalunya.
Per si això no fos prou, l’ANC, que vol revifar-se perquè si no ho fa corre el risc de quedar reduïda a la insignificança, ha anunciat que llançarà una Iniciativa Legislativa Popular que si s’aprovés es concretaria en una llei per declarar la independència en aquesta legislatura. Li calen només 50.000 signatures, un objectiu evidentment molt a l’abast de l’organització.
Aquest fet encara introduiria més problemes i tensions en el govern de Sánchez i podria acabar precipitant unes eleccions l’any vinent, malgrat que el president del govern espanyol s’hi resistirà de totes-totes si les enquestes no capgiren els actuals resultats i li atorguen la victòria.
Loading ...
