Després d’endarrerir l’anunci dels nous ministres i assenyalar que faria públics els seus noms en tot cas diumenge, ha aparegut de manera inesperada per a tothom una quarta vicepresidència per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, en la figura de l’actual ministra Teresa Ribera. És una decisió que ha sorprès propis i estranys, pel que significa políticament en l’estructura del govern i pel seu impacte sobre Unidas Podemos, que ni ho sabia ni ho esperava.
Ara hi haurà quatre vicepresidències. Un nombre extraordinàriament elevat, més quan tres d’elles són del mateix partit. Es pot argumentar, en el cas de l’última creació, que és per donar transversalitat al tema ecològic i a l’Espanya buidada. No és una bona raó. La transversalitat de les polítiques s’obté en la seva coordinació, i el que encara és millor, en una estructura generalitzada d’agències que és el que caracteritza des de fa dècades una administració de progrés.
La raó és una altra. Totes aquestes persones més la portaveu i ministra d’Hisenda, un altre nom ja conegut, Maria Jesús Montero, són el govern. Un govern reduït, format per un total de 6 persones, considerant el president, i de les quals només Pablo Iglesias serà membre del partit coaliat. Això permetrà una gestió més centralitzada i fèrria a Sánchez, però al mateix temps també relega el conjunt dels ministeris a allò que molts d’ells en realitat són: secretaries d’estat revestides d’un títol més altisonant per satisfer les exigències d’UP.
D’altra banda, l’impacte sobre aquest partit és important primer pel que significa que, transcorregudes poc més de 24 hores del protocol per evitar conflictes, Sánchez crei aquesta vicepresidència com a fet consumat, i amb un agreujant: Iglesias té una vicepresidència híbrida i bastant feble comparada amb les altres, tant des del punt de vista del pes polític com pressupostari. Però és que una de les seves àrees és l’Agenda 2030 que concreta els objectius de Nacions Unides pel desenvolupament sostenible, que Espanya, com la majoria de països, ha assumit. En ells un capítol destacat és el que relaciona amb fites vinculades al medi ambient i a la natura. Aquesta funció s’encavalca en molts aspectes amb la vicepresidència de Rivera de transició ecològica i que parteix de l’avantatge de sortir d’un ministeri ja configurat.
En l’organigrama previ, la jerarquia d’Iglesias prevalia sobre l’actual ministra per a la transició ecològica, i per tant el líder de Podemos podia tenir l’ambició de liderar aquestes polítiques per persona interposada, però ara ja no serà així perquè els dos tindran el mateix rang jeràrquic. El resultat és un doble afebliment polític i competencial de la vicepresidència d’Iglesias.
No és una forma massa amable de començar. En aquest sentit, no és una dada menor que els ministres d’UP continuaran sent diputats. És una mesura molt poc eficaç perquè el migrat bloc governamental al Congrés exigirà que els ministres es facin presents en totes les votacions, desatenent l’activitat del ministeri. El lògic era que haguessin cedit els seus llocs a diputats que poden exercir amb plenitud les seves funcions. Per què no ho fan? Pel temor que una crisi de govern els deixi fora de joc i sense càrrec i això seria particularment greu si l’afectat fos Iglesias o la seva parella i segona d’abord d’UP, Irene Montero.
