Sí, 15 o més diputats potencials, evidentment no segurs. 15 o 20 diputats que responen a persones que estan disposades a votar determinades opcions catalanistes.
No és un conjunt totalment homogeni, perquè en el seu sí existeixen dues polaritats, i en tot cas la intel·ligència política radica en fer-les convergir en una única opció electoral.
Per una part, hi ha el vot procedent dels partits independentistes que abandonarien aquesta opció per una opció catalanista forta. Són prop de 250.000 persones i significarien 4 escons a Barcelona i 1 a Tarragona. En general, són persones de mitjana edat, més de la meitat treballen i pertanyen a la classe mitjana i la seva ideologia és de centre.
L’altre sector té una procedència diferent. Se situa dins del 40% del vot a Cs de les passades eleccions que ara es passaria a l’abstenció. Una part important d’aquests votants havien estat electors de CiU en anteriors conteses electorals, i ara el que mostren és fatiga i desesperança. Són abstencionistes desmotivats. La seva característica és també la del catalanisme, però que mai va acceptar la idea del procés i per aquesta raó va utilitzar a Cs com a partit refugi, perquè no volia donar el seu vot al PSC o als populars. En aquest cas la dificultat radica en superar la seva desmobilització, impulsant una opció que doti de confiança al seu vot perquè sigui contemplada com a viable i a ser possible forta. Una part d’aquell 40%, que es pot xifrar en un ordre de magnitud de 10 diputats, podrien ser recuperats per una opció catalanista.
Aquest és el panorama demoscòpic. Ara cal veure si els polítics saben transformar l’energia potencial en cinètica.
