L’escàndol econòmic de TV3

Sempre s’ha vist, i és realment exacte, TVE com una font de malversació de recursos, com un centre en el que la producció pròpia és limitada, les retribucions molt altes i la productivitat baixa. Cal, però, apuntar al seu favor que en el transcurs del temps hi ha hagut una minoració de la seva despesa. En l’actualitat el pressupost RTVE és de 343 milions d’euros, el que representa que a cada ciutadà li costa 7,34 euros l’any. Aquest pot ser el nivell de queixa. No és petit, però és assumible. Però el cas de TV3 està fora de tota mesura:

El pressupost anual és de 256 milions d’euros per a la CCRTV. La primera cosa que crida l’atenció és que la diferència entre una televisió que té un àmbit territorial format per 47 milions d’habitants té un cost només 87 milions superior al de l’altra empresa pública (la catalana) que serveix la senyal a només 7 milions d’habitants. La desproporció és clamorosa i cara, perquè aquesta representa un cost per als catalans de 33,68 euros l’any. A cada família catalana li ve sortint per uns 100 euros, que no és una xifra petita.

TV3 pot argumentar que la seva audiència relativa és molt més gran que la de la TV pública espanyola. Això és una evidència, però a l’hora de comptar euros el que cal tenir en compte són les xifres absolutes, i aquí la comparació torna a ser desastrosa. Mentre que la TVE és vista per aproximadament 7 milions de persones, TV3 amb prou feines supera el milió.

Si a l’estat espanyol és ineficient, com ve ho posen de relleu els diferents informes de l’Airef, cal dir per vergonya nostra que la mala utilització de recursos públics per part de les nostres institucions, com es veu en el cas de la ràdio i la televisió de Catalunya, és encara més gran.