pessebre, Colau

Les xarxes socials s’acarnissen amb el suposat pessebre de l’Ajuntament de Barcelona

 

L’Ajuntament de Barcelona l’ha tornat a fer. El tradicional pessebre que el consistori col·loca a la Plaça Sant Jaume està fora de lloc: subverteix una tradició religiosa per a alguns, cultural per a la majoria. Colau s’enriu de les creences d’una part de la població de Barcelona i aprofundeix en la visió laïcista de la política que imposa l’alcaldessa Ada Colau, que pretén treure de l’escena pública tota manifestació religiosa i, si no et queda més remei que permetre-la, la desvalora, la menysprea i la buida de sentit i significat.

El pessebre en qüestió ha costat 97.157 euros i ha estat denominat “traster” o “caixes apilades”. L’encarregada del “pessebre” és l’escenògrafa gironina Paula Bosch Bartrina. De fet, ella mateixa acceptava davant el líder del PP a Barcelona, Josep Bou, que no era un pessebre. Bou ha indicat que “sembla un punt verd de recollida de residus”. Gran part de les controvèrsies que desferma cada any el pessebre radiquen en el fet que les adaptacions artístiques triades per l’Ajuntament s’allunyen de la tradició nadalenca i desnaturalitzen el seu sentit cultural i religiós.

En el vídeo següent es pot veure Bou conversant amb la creadora del muntatge, que nega que sigui un pessebre, i Ada Colau rient. La conversa discorre així:

  • Bou: Senyora, als seus peus, això no és un pessebre, però és bonic.
  • Bosch: No, no és un pessebre.
  • Bou: Gràcies. Tothom em diu que és un pessebre i dic, “estaré boig jo ara aquí”. No ho és. Senyora, encantat que m’ho digui vostè. Té el seu encant, no és un pessebre.

https://twitter.com/EugeniodOrs_/status/1200849188281565184

Pessebres inexistents, Nadal estrambòtic

No és la primera vegada que això passa, l’estrambòtic Nadal de Colau lamentablement ja és una tradició des que va accedir al Govern i hi ha antecedents de pessebres que no ho són. És clar que Colau no està a gust amb les tradicions religioses (almenys amb les cristianes), però si és l’alcaldessa de Barcelona és perquè ha de regir la pluralitat de la ciutat que governa i no la d’una part amb la qual se sent a gust.

Veient venir aquesta possibilitat, e-Cristians ja va llançar una iniciativa en la qual demanava a l’alcaldessa decòrum i bon fer amb el pessebre d’aquest any. La iniciativa ha estat infructuosa a la pràctica, però el gran suport de la petició posa de manifest el cansament amb la política.

Les xarxes socials han acaparat un gran nombre de queixes del pessebre de l’Ajuntament de Colau, algunes d’elles tremendament àcides i afilades. Totes sota l’etiqueta #ColauDimisión:

Alguns ho han relacionat amb la crisi política que viu Catalunya:

I altres amb la famosa consultora d’organització japonesa, Marie Kondo:

Algú ha recordat les famoses obres de Salzillo:

També s’ha fet ús de l’humor:

De molt humor:

També s’ha apuntat a Colau:

Les referències iròniques han estat constants:

Alguns han apuntat la similitud amb un muntatge anterior molt similar:

També s’han esmentat als Simpson en relació amb el suposat pessebre:

I s’ha comparat amb els enderrocs que es troben als carrers al costat dels contenidors d’escombraries:

I encara que s’ha banyat amb humor, el fet és que aquesta realitat intensifica el procés de secularització de la societat catalana, una de les més secularitzades d’Europa gràcies al laïcisme agressiu d’Ada Colau i el seu equip de Govern. El pessebre és un símptoma.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.