Per ser exactes, cal dir que no és un projecte de llei, sinó una proposició de llei i que per tant ha nascut no del govern sinó dels partits al Parlament. Concretament JxCat, ERC, PSC i Comuns. Però és evident que sense la conformitat i el suport del govern, en especial del conseller Damià Calvet, aquesta iniciativa no hauria prosperat.
Abans d’ahir hi va haver una manifestació davant del Parlament d’alcaldes i representants del món local, agrari i forestal contra la proposició de llei que culminava una sèrie d’actuacions d’oposició a la mateixa, per considerar que maltractava el món rural i forestal, que era una llei que contempla tot aquest àmbit des d’una perspectiva urbanita, que prescindeix dels interessos i necessitats de la població que fa segles que cuida i manté aquests ecosistemes i que n’espera un retor raonable en termes de qualitat de vida per a les persones que hi viuen, a favor d’una visió en el que tals subjectes són marginals i el territori és vist com una realitat intocable, encara que aquesta realitat requereixi pràctiques agràries i forestals.
La petició que se suspengués la tramitació no s’ha acceptat, i el 17 i 18 de juny se celebrarà l’inici del debat sobre aquesta proposició de llei. Però el que sí que s’ha obtingut és el compromís de modificacions substancials en la seva tramitació, de manera que el món local i forestal estiguin més ben representats i que l’agència tingui una estructura descentralitzada.
Posicionament ICEA Projecte llei creacioa Agencia Proteccio Natura
Cal recordar que el 60% del territori català està ocupat pel bosc i que vora d’un 30% és ja superfície protegida. Ignorar aquesta realitat des d’una visió urbanita implica ignorar les necessitats d’una part important de la població que a més són les que han mantingut la forest, perquè els recursos de la Generalitat aplicats a aquesta missió han estat pràcticament inexistents. I ara que n’hi començarà a haver com a fruit de l’impost específic sobre l’energia, el que es fa és crear una instància centralitzada que el controlarà sense pràctica participació d’aquest món rural. En últim terme, d’aquí venen les raons de l’oposició, caldrà veure si les promeses sobre les modificacions que es faran en la tramitació de la llei aturaran les protestes i si quan es concretin seran considerades suficients.