“Les plantes tenen els nostres cinc sentits i quinze més”, així ho constata el científic italià Stefano Mancuso, neurobiòleg vegetal i fundador i director del laboratori Internacional de Neuobiologia Vegetal.
Mancuso constata que encara que les plantes no tenen ulls ni oïdes com els animals, “perceben totes les gradacions de la llum i les vibracions sonores”, a més a més dels canvis magnètics, elèctrics, els gradients químics i la presència de patògens.
El mite de parlar a les plantes
Si escolten, llavors serveix d’alguna cosa que els hi parlem o que els hi posem música? Mancuso assegura que no. Si bé poden escoltar certes freqüències, només senten bé les baixes que són aquelles que corresponen a sons naturals com el d’un corrent d’aigua, per la qual cosa, “parlar o cantar a les plantes és perdre el temps”, assegura el científic.
Tenen olfacte i gust?
El seu olfacte i gust són molt sensibles, segons Mancuso, “perceben les molècules químiques” que, a més a més, utilitzen per enviar missatges de perill a altres plantes: “una forma de parlar en la qual cada olor és un missatge”, aclareix el científic. El neurobiòleg explica també que “si un insecte li menja les fulles, la planta produeix a l’instant determinades molècules que es difonen a quilòmetres de distància i que avisen a altres vegetals que hi ha un atac en curs”.
També tenen certes relacions altruistes. Hi ha una investigació de fa quatre anys a Canadà que va aïllar un gran avet perquè no tingués accés a l’aigua i els avets del voltant li van passar els nutrients durant anys perquè no morís.
A més a més, també tenen la possibilitat de defensar-se contra els atacs externs. Si un insecte ataca la planta, aquesta pot fabricar molècules verinoses o produir proteïnes indigeribles per a l’insecte. També poden, declara Mancuso, “emetre determinades substàncies per atraure altres insectes que els depredin”, amb la qual cosa també tenen la capacitat de comunicar-se amb altres espècies.
Inclús poden fer que els insectes recordin millor la seva estada a la planta si a aquesta li interessa. “Estudis recents demostren que un taronger o un llimoner en flor actuen de manera diferent segons la quantitat de pol•len que porti l’insecte”. Si porta molt, argumenta el científic, “fan que augmenti la quantitat de cafeïna al nèctar per activar el seu cervell, perquè recordi aquesta planta i hi torni”. Si en porta poc, tallen la cafeïna.
Són les plantes intel•ligents?
“Si intel•ligència és la capacitat de resoldre problemes, les plantes són capaces de respondre de manera adequada a estímuls externs i interns”, assegura Mancuso. També tenen una espècie de cervell, encara que no com el nostre. “Les neurones són les úniques cèl•lules en els animals que produeixen i transmeten senyals elèctrics i es concentren al cervell”, afirma el neurobiòleg. En canvi, en les plantes, la major part de les cèl•lules del seu cos produeixen i transmeten senyals elèctrics. A més a més, “a la punta de les arrels en tenen moltíssimes. Es podria dir que la planta és cervell”, ratifica Mancuso.
