Les inesgotables promeses del president Illa

Hauria de ser obligatori –per decència democràtica, ja no diguem per higiene administrativa– l’existència d’un registre públic, accessible i universal, on figurin, amb data, detall i possibles conseqüències, els compromisos adquirits pels nostres governs.

Més encara: ho hauria de ser per necessitat urgent, si de veritat aspirem a millorar aquesta governança esfilagarsada que patim, en què els que paguem la festa mai sabem amb precisió què es fa amb els nostres diners, ni en quina revetlla pressupostària ha anat a parar.

Aquesta exigència cobra tints gairebé d’urgència nacional en el cas de l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, perquè no hi ha setmana —ni lluna nova— sense que sorgeixi un nou anunci, un pla, una promesa, una declaració d’intencions.

Mentrestant, creixen els dubtes —i no només entre malpensats— sobre què realment s’està concretant. Alguns exemples de pes: el famós finançament singular de Catalunya i l’esbombat traspàs de Rodalies.

Del primer, i tot i haver estat solemnement promès també per ERC, ens n’anirem de vacances sense saber de què anava exactament, ni en què consisteix, ni quan arribarà. Sobre Rodalies, el que havia de ser un traspàs històric i rotund de competències ha acabat mutant en una empresa mixta en què RENFE segueix manant.

Per aquest viatge calien tants anys d’espera i tanta grandiloqüència?

L’aclaparadora multiplicació de promeses d’Illa fa que fins i tot als més atents els costi portar-ne el compte. I la veritat és que els mitjans de comunicació tampoc semblen excessivament interessats a seguir el rastre.

Hem intentat recopilar tots els anuncis realitzats aquest primer (i incomplet) any de mandat, encara que no garantim haver-los caçat tots: el flux és incessant i no sempre intel·ligible.

Taula de compromisos i recursos (públics i privats) del Govern d’Illa (2025)

El nucli dur d’aquesta marea de compromisos és el pla Catalunya Lidera.

Se’ns presenta com una palanca definitiva per impulsar infraestructures, digitalització, transició energètica, educació i equitat social, amb una suma anunciada de 18.500 milions d’euros.

Sona formidable, és clar. Però si hom s’atura a mirar de prop—dividint les quantitats per anys, descomptant els crèdits de l’Institut Català de Finances, eliminant la inversió privada encara per concretar—la xifra minva com els pressupostos familiars a final de mes. Molts plans, sí; molt programa. Però pocs diners comptants i sonants.

En efecte: en allò que es considera la pedra angular del mandat —Catalunya Lidera—, la Generalitat aporta 2.700 milions l’any. És això proporcionat amb l’ambició de “retornarCatalunya al lideratge econòmic d’Espanya”, com diu l’èpica oficial? Difícilment. A aquest ritme, ni amb brúixola i vent a favor.

En habitatge, un altre dels grans drames del nostre temps, la inversió directa de la Generalitat es queda en uns pocs 250 milions anuals. Clarament insuficient.

Pel que fa a l’emancipació juvenil, es destinen 125 milions aquest any. Una xifra modesta, però ben utilitzada podria tenir efectes palpables, encara que sigui a curt termini.

El Pla de Barris —que mereix esment pel sonor del seu nom— arrenca amb 1.000 milions a cinc anys vista, ampliables (diuen) a 600 més. No emociona, però com a mínim hi ha intenció.

En resum, el Govern promet, planifica i anuncia. Illa, amb el to de meticulós farmacèutic que mesura els mil·ligrams de l’esperança, no escatima en intencions. Però entre el relat (o el DOGC, si ens posem tècnics) hi ha un tros que no sempre es creua. Catalunya lidera, sí… però en promeses.

 Loading ...