La situació de l’ensenyament d’un país constitueix una història perquè ve d’un passat. És una radiografia del present i anticipa el futur perquè els alumnes són ciutadans i treballadors d’aquí a pocs anys. I el resultat no pot ser més negatiu per a Catalunya. No hem fet cas del passat, tenim uns ineptes conduint el present i una societat incapaç de reaccionar davant els seus problemes i tot plegat ens anuncia un futur difícil i la continuació de la davallada catalana que anem experimentant en aquest segle.
L’informe PISA és, diguem-ho així, un dels notaris que aixeca acta d’aquesta situació.
En el context espanyol, destaquen els bons resultats de Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria. Assenyala com a raons explicatives que tenen poca immigració i que estan millor finançades. És clar que el País Basc encara té millor finançament i la castanya de l’últim PISA només es veu superada per la que ha rebut Catalunya. Això no nega que aquests factors tinguin incidència, però ni molt menys expressen el conjunt del problema, com es mostra aquí i aquí.
En matemàtiques el primer lloc l’ocupa Castella i Lleó amb 499 punts per sobre clarament de la mitjana de la UE de 474. Per fer-nos una idea del que significa aquesta distància en punts, es considera que entre 20 i 30 punts són l’equivalent a un curs complet. Per tant, els alumnes d’aquella comunitat els hi portarien un curs d’avantatge als alumnes mitjans de la UE. Als antípodes està Catalunya que ocupa el lloc 15è amb 469 punts, empatada amb Extremadura; ves qui ho havia de dir. I té per darrere Castella la Manxa, Múrcia, Andalusia i Canàries.
En comprensió lectora també ocupa el primer lloc Castella i Lleó i, en aquest cas, cal subratllar que Madrid ocupa la 3a posició amb 496 punts i la Comunitat Valenciana la 8a amb 482, per sobre de la UE que assoleix els 475 i d’Espanya amb 474. Si assenyalem el cas valencià és a causa que en aquest territori, millor dit en una part d’ell, també hi ha el català en la seva variant valenciana com a llengua d’ensenyament. Per tant, aquest factor no pot justificar el pèssim resultat de Catalunya que ocupa la penúltima posició, amb 462 punts tenint per darrere només Andalusia amb 461. Molta defensa del català i el seu ensenyament a l’escola s’ha convertit en un desastre absolut.
En ciències, Castella i Lleó ocupa el primer lloc, Madrid el 5è i Catalunya el 17è.
Si considerem les 15 comunitats, sense comptar les ciutats de Ceuta i Melilla, el nostre país ocupa el lloc 15è en matemàtiques, 17è en ciències i 19è en comprensió lectoral. Cal recordar que Catalunya és la 3a comunitat autònoma per renda per càpita. Mentre que altres territoris que ens acompanyen a la cua se situen en els últims llocs en aquest amidament del benestar econòmic d’un país. I aquest fet empitjora encara més el resultat català perquè trenca el criteri generalitzat que hi ha una determinada correlació entre els nivells d’ingressos i el rendiment escolar. A Catalunya, això funciona a la inversa i és una anomalia més.
En realitat el nostre país viu sota massa anomalies, i una d’elles i no menor, és precisament la falta de reacció signe d’escassa vitalitat social davant d’aquell fenomen.
Loading ...
