Tenim perspectiva suficient per poder comparar l’evolució de les sis onades, que no són pas poques. Cal advertir, però, de bon començament, que la idea d’onada respon més aviat a una visió política del problema, perquè fa la sensació que un cop aquesta ha passat retornem a la normalitat. Era aquella frase que li deu haver tornat moltes vegades a la boca de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, quan va afirmar que ara les mascaretes havien de deixar pas als somriures, que han quedat glaçats als nostres rostres després de l’acudit de Sánchez de decretar l’ús obligatori de la mascareta a l’aire lliure.
Però, tornem a la qüestió. No és propi parlar d’onades, perquè en realitat vivim des del març del 2020 en una situació de pandèmia, perquè el SARS-CoV-2 es manté actiu i l’únic que registrem és una major o menor afectació humana en funció de si reduïm o no les mesures preventives. Aquesta evidència vol dir que els governs, tant l’espanyol com el català, havien d’haver aprofitat aquest temps per fer una bona pedagogia d’un comportament que havia de ser interioritzat com a hàbit per protegir-nos del contagi, en lloc de precipitar-se a anunciar “noves normalitats” i dictar mesures restrictives perquè el cel ens cau a sobre, com ha fet ara Aragonès, que després de celebrar una manifestació amb 35.000 persones el diumenge, autoritzar el concert de Lluís Llach amb 15.000 i sense mesures especials i celebrar el PSC el seu congrés en un espai tancat on va reunir alguns milers de persones, passi a mesures tan dràstiques que ensorraran l’hostaleria, el lleure nocturn i per extensió el turisme de la ciutat de Barcelona
Si observem les 6 onades, podem constatar les seves diferències i semblances. El millor criteri per interpretar-les, perquè és el que realment en últim terme compta, és el dels morts. En primer lloc, cal considerar el nombre de casos que s’han produït. No té sentit utilitzar una referència numèrica per a la primera onada, perquè hi va haver infradiagnòstic. L’observació a partir de la segona fins a l’actual ens assenyala que correlativament s’ha produït un mort per cada 74 casos; un mort per a cada 56 per a la tercera; per cada 105 per a la quarta, un per cada 205,8 per a la cinquena i 1 per cada 279,1 per a l’actual, que encara està lluny d’haver-se acabat.
Aquesta primera indicació, que incorpora l’error que es pot produir en el nombre de casos declarats, ens assenyala que la més mortífera en relació amb aquest concepte va ser la tercera i que, a partir d’ella, podem observar l’efecte de la vacunació perquè cada vegada es necessita un nombre més gran d’infectats perquè es produeixi una defunció. I aquest és l’objectiu realment important.
L’amidament si relacionem les morts amb els hospitalitzats, pot ser més exacte que l’anterior perquè aquí el marge d’error és pràcticament inexistent. En aquest cas hi ha una clara diferència entre les 3 primeres onades, que produeixen 1 mort per cada 3,72 hospitalitzats de la segona, i 5,76 de la tercera, i la quarta i cinquena que registren una majoria clara donat que hi ha 1 defunció per una mica més de cada 8 ingressats. L’onada actual presenta una clara anomalia perquè es produeix 1 defunció cada 2,83 persones ingressades a l’hospital. És moltíssim, superior a la de la primera onada quan estàvem més mal preparats. Però atenció, perquè aquesta xifra s’ha d’interpretar i relacionar amb la baixa mortalitat ja apuntada en relació amb el nombre de casos detectats.
En realitat el que està passant és que la covid en l’actualitat, gràcies a la vacunació, i possiblement també perquè la nova variant Òmicron té un impacte més lleu, només ingressen als hospitals persones que realment tenen patologies molt greus, no vacunats i també aquelles que presentaven ja abans altres deficiències en el seu organisme, i això explica aquesta mortalitat tan alta del nombre d’hospitalitzats. Dit això, cal afegir que si tinguéssim un bon govern i una bona oposició caldria que de totes maneres ens aclarissin amb pèls i senyals una xifra tan alarmant com la que en aquests moments constatem, perquè 1 mort per quasi cada 3 ingressos hospitalaris és realment molt impactant.
Loading ...
