Les conseqüències perverses de la discriminació feminista en els mossos d’esquadra

Ara que ha finalitzat el concurs d’ascens d’agents de la policia autonòmica es fan paleses les conseqüències abusives de la voluntat del govern Aragonès i l’acció del conseller Elena de “feminitzar” els comandaments de la policia peti qui peti.

En el recentment finalitzat concurs es van presentar 81 dones i 432 homes. El resultat ja d’entrada fa mal als ulls perquè van aprovar més del 50% de les dones per només un 29% dels homes. Com és possible aquesta diferència de quasi 2 a 1? Per què els resultats de les dones són millors? No, és totalment el contrari, i és conseqüència de la discriminació que pateixen els homes policies de la Generalitat de Catalunya.

D’entrada, les proves físiques són molt menys exigents, com si en condicions de necessitat la realitat exigís menys preparació física pel fet de ser una dona que un home. En aquest punt hi ha una poderosa distorsió ocasionada pel feminisme de la discriminació que supedita el servei i la seguretat del ciutadà a les famoses quotes, que, en aquest, cas són a més abusives. De manera que s’accepten policies que tenen una condició física molt inferior a la que es considera necessària per al bon exercici del servei.

Però sent aquesta una qüestió important no és la més greu. El departament d’Interior havia reservat 43 places per a dones sergents per a un total de 83 aspirants. Ja es veu que era un excés de reserva de places per a dones, perquè aquelles 43 havien d’aprovar peti el que peti, i això ha fet que una dona pugui ser sergent amb una puntuació mínima de 60,27 punts, deixant fora molts agents de la policia que han obtingut barems superiors tot i la dificultat més gran de les proves físiques, que són un dels components del concurs. 19 de les 43 dones han tret puntuacions inferiors a les dels mossos exclosos. El primer home que ja va quedar fora de la cursa de sergent va treure un 70,96 punts, superior a la dona número 24 que va assolir 70,32 punts. D’aquesta xifra fins a la 43 són dones que seran sergents amb resultats molt inferiors als dels homes. Aquest era el resultat de les proves que comprenen un qüestionari teòric, un test psicotècnic, un cas pràctic i la famosa prova física que sempre representa una prima de puntuació per a les dones.

Sense privilegis només haurien arribat a sergent, i com a molt, 23 dones i no 43. I si les proves físiques haguessin estat més equilibrades; ja no diguem iguals, la xifra hauria estat més baixa encara. La intervenció discriminatòria del govern d’Aragonès ha deixat fora de l’ascens 84 homes que s’ho mereixien per la seva puntuació i això és molt gros.

I les conseqüències també ho són. De cara al cos policial, perquè creen un malestar profund i una malfiança cap al futur comandament de les dones. Forçar d’aquesta manera les coses no genera millors condicions per a la dona, al contrari, només aconsegueix el refús majoritari dels seus companys, que les contemplen com a privilegiades per raons polítiques i ideològiques. Aquest fet a qui perjudica és sobretot a les dones vàlides, aquelles que igualment haurien estat sergents sense incórrer en discriminacions tan abusives. Però, el perjudici, també és cap al ciutadà, perquè resulta que la seva seguretat, el bon servei policial es veu condicionat perquè el feminisme vol, sigui com sigui, que les dones assoleixin una determinada proporció, malgrat que sigui de la mà de la injustícia més flagrant. El feminisme d’exclusió dels homes juga amb els diners públics i la nostra seguretat. Tenim el dret a reclamar que es posi fi a tanta arbitrarietat.

Hi ha especialitats de la policia que tenen uns requisits específics, en els quals les diferències entre homes i dones són secundaris, es podrien fer oposicions i proves específiques limitades a aquests camps i no alterar d’aquesta manera al funcionament global de la policia.

(La informació sobre les dades ha estat publicada a “X” pel periodista Aleix Mercader).

 Loading ...