A ningú se li escapa, des del fatídic 7 d’octubre en què el grup terrorista Hamàs assaltà Israel, que l’efecte que es volia aconseguir era inflamar l’Orient Mitjà sencer.
En concret, què podia esperar obtenir Hamàs del seu atac indiscriminat?
Primerament, forçar Israel a respondre amb contundència (com ho ha efectivament fet), amb l’efecte col·lateral, però inevitable, d’atiar la fúria de les poblacions àrab-musulmanes arreu del món i de part de l’opinió pública occidental. El mitjà per arribar-hi: fer de la població de Gaza màrtirs de la seva causa.
Segonament, enterrar definitivament les perspectives d’una solució pacífica basada en els dos estats – tot i que Israel per la seva banda ja l’havia de facto descartat des de fa temps.
Tercerament, posar contra les cordes l’economia dels aliats d’Israel, la gran majoria occidentals i dependents encara (tot i que cada cop menys) del preu de les energies fòssils.
Conseqüències econòmiques de la guerra
Els preus de l’energia i la inflació
En aquest context, el Banc Mundial publicà el 30 d’octubre una nova edició del seu informe periòdic Commodity Markets Outlook, amb un capítol especial dedicat a les “implicacions potencials a curt termini del conflicte a l’Orient Mitjà”.
Decidiran els estats àrabs imposar un embargament de petroli similar al de la guerra del Yom Kippur del 1973?
Si la guerra s’allarga, i tot apunta que Israel està decidida a prosseguir i ampliar la seva ofensiva terrestre a Gaza, decidiran els estats àrabs imposar un embargament de petroli similar al de la guerra del Yom Kippur del 1973? Segons l’informe del Banc Mundial, llavors els preus del cru s’incrementaren en un 50% en el transcurs de tan sols tres mesos.
Què podria passar al 2023, exactament 50 anys després? Com apunta Martin Wolf, economista en cap del Financial Times, l’Orient Mitjà produí l’any passat el 33% del petroli mundial i contenia encara el 48% de les reserves mundials conegudes. Una cinquena part de la producció de cru mundial travessa a més l’estret d’Ormuz, que l’Iran, un dels aliats més incondicionals de Hamàs, podria bloquejar des de la riba nord.
De moment, els efectes de la guerra Israel-Hamàs sobre el cru han estat modestos (increments registrats del 7%), i de fet els preus han pujat amb molta més força en el cas del gas natural (35%). Les elits econòmiques alemanyes ben segur estan maleint els sabotejadors dels Nord Stream 1 i 2 al setembre de l’any passat.
Tot i que Occident depèn cada cop menys del petroli i del gas, i en particular del provinent de l’Orient Mitjà, l’exposició a les fluctuacions dels seus preus encara té potencial per desestabilitzar profundament l’economia.
L’informe del Banc Mundial preveu tres escenaris segons la intensitat de les pertorbacions en el petroli, que van des d’una reducció de l’oferta d’entorn del 2% mundial a pràcticament el 8%. En aquest darrer cas, el preu del cru podria acostar-se als 160 dòlars, que en preus reals suposaria gairebé el seu màxim històric. Un escenari encara pitjor seria el tancament total de l’estret d’Ormuz.
Independentment de l’evolució del conflicte militar a Gaza, un nou increment dels preus de l’energia, per modest que sigui, farà revifar la inflació a Europa i als Estats Units. Aquí plourà sobre un terreny no ja mullat sinó inundat, i incrementarà encara més les probabilitats d’una recessió general i continuada.
L’espectre d’una crisi alimentària
Les conseqüències econòmiques de la guerra Israel-Hamàs no es limiten de bon tros als preus de les fonts d’energia. L’informe del Banc Central també recull que el nombre de persones que pateixen “inseguretat alimentària severa” s’incrementà en més de 200 milions tan sols entre el 2019 i el 2021. És també segur que el 2022, la guerra d’Ucraïna feu empitjorar sensiblement aquesta tendència, en part pels mateixos preus dels cereals i en part pels de l’energia necessària per produir aliments, però encara no es tenen dades consolidades.
Els problemes amb la producció alimentària impliquen no tan sols tensions internes que poden posar en perill els règims dels països afectats (especialment a l’Àfrica i al propi Orient Mitjà), com ja succeí en els mesos previs a les “Primaveres àrabs” del 2010-2011, sinó també incrementar encara més la pressió immigratòria sobre Europa. Per la seva banda, el Vell Continent sembla més disposat que mai a impedir noves entrades irregulars en el seu territori. La tensió està servida.
Decidiran els estats àrabs imposar un embargament de petroli similar al de la guerra del Yom Kippur del 1973? Share on X
Loading ...
