Les pròximes eleccions del 26 de maig posseeixen una especial complexitat interpretativa perquè conflueixen en un mateix dia les preferències per a Europa, la majoria de les comunitats autònomes d’Espanya i les eleccions locals.
Cada vot té un significat i una repercussió diferent, per aquest motiu les seves conseqüències també ho siguin. Heus aquí les claus bàsiques per interpretar-les:
Són europees!
Quan el dia 26 hom esculli la papereta de la seva opció per a Europa estarà optant per un grup europeu. Així, si vota el Partit Popular en realitat estarà triant al Partit Popular Europeu liderat per Merkel. Saber qui guanya a Europa és decisiu perquè el futur president de la Comissió Europea, el successor de Juncker, sortirà d’ell.
Les eleccions al Parlament Europeu sempre han comptat amb l’hegemonia de les dues grans forces, el PPE i el Partit Socialista, però, en aquesta ocasió i per primera vegada la suma de les dues formacions se situarà per sota del 50 per cent dels vots. La qüestió és quin d’aquests dos partits enregistrarà la major pèrdua de vots? El resultat determinarà si la socialdemocràcia ha superat la seva crisi o contínua el seu declivi. També assenyalarà si la democràcia cristiana i els altres grups que configuren el PPE, segueixen sent o no la columna vertebral de la Unió Europea.
Finalment, serà decisiu constatar si l’anunciat progrés dels heterogenis populistes és realment important perquè se situa en l’ordre del vint per cent, o per contra el seu creixement té poc de decisiu.
Les eleccions espanyoles
En les eleccions d’àmbit estrictament espanyol una dada molt important serà el resultat del nombre de vots de les municipals, que són en definitiva les que aporten la visió completa del conjunt, atès que se celebren arreu d’Espanya. Aquesta dada, a més, acostuma a oferir una tendència bastant fiable sobre el futur. Per tant, revalidarà o no l’ascens socialista i el declivi popular.
Amb caràcter immediat, és a dir, el del repartiment del poder, la qüestió probable serà no tant qui serà la primera força política a cada autonomia i en les principals capitals, sinó qui és capaç de formar govern. En aquest sentit, Madrid i per partida doble, l’ajuntament i la comunitat, seran decisius a l’hora de valorar simbòlicament els resultats.
En aquest àmbit del simbòlic, tan important en política, a curt termini és més important el resultat en aquella plaça que el còmput global de vots, la qual cosa pot donar lloc a una lectura inadequada de les veritables tendències de fons, en el cas que els resultats a Madrid, pel que fa al vencedor, difereixin dels del conjunt espanyol.
També posseeix pes com se saldaran els comicis a Barcelona. Si Colau no revalida l’alcaldia, la seva força política, ja molt minvada al Parlament de Catalunya i en les últimes eleccions generals, quedarà relegada a una funció molt secundària, i amb això, Pablo Iglesias perdrà força política en una plaça clau. També l’elecció a la capital catalana serà un indicador de la situació de l’independentisme, no només perquè pugui aconseguir l’alcaldia, sinó per la suma dels seus vots, que diran molt sobre el seu potencial de creixement.
A nivell agregat, és a dir, la suma de tots els vots, constituirà un bon diagnòstic de la tendència de l’independentisme que caldrà llegir al costat del correlat de la votació a Barcelona ciutat.
També posseeix un gran interès el resultat a l’àrea metropolitana de Barcelona, en el sentit de verificar la recuperació del PSC, si es produeix o no un retrocés de Ciutadans, i la mesura que ERC penetra en aquest feu advers per als partidaris de la independència. Finalment, també serà important el resultat en algunes ciutats com Lleida, Girona i Tarragona, i el cas singular de Badalona perquè és l’única gran ciutat de Catalunya on el PP, de la mà d’Albiol, té possibilitats d’assolir la majoria absoluta, o almenys ser un guanyador destacat. Si això es produís no hi ha dubte que el PP tindria una referència política en el cas de mals resultats.
Finalment, es troben les batalles dins el mateix espai polític. Aconseguirà Ciutadans superar finalment al partit popular ? Aquest fet pot establir un canvi de paradigma en la dreta espanyola. També posseeix interès l’evolució de VOX, en el sentit de si manté la seva tendència a l’alça, o per contra es desinfla. La diferència de resultats que pugui tenir a les europees, a les regionals i locals, també dirà si es tracta d’un partit per al desfogament electoral, o bé una força amb qui una part dels ciutadans confia governar.
En l’àmbit de la esquerra la lectura rau en la consolidació del partit socialista i el declivi de Podem, o si bé és la tendència s’altera.
La lectura de la magnitud del vot independentista és important per al realisme polític, perquè segons quin sigui el seu resultat la conclusió no pot ser cap altra que ha arribat per quedar-se.
