VAR

Les causes del fracàs del VAR

Comencem per una anotació gens marginal. El Real Madrid és l’equip al qual li han assenyalat més penals a favor al llarg de la temporada, ja en porta 8. Això li ha permès, com en l’últim partit amb el Llevant, salvar el resultat i acumular punts a la taula de classificació. En el conjunt de campionats en els que HI participa, el Reial Madrid ha aconseguit 11 gols, un resultat francament bo. És un dels principals beneficiaris dels errors del VAR.

El VAR s’ha introduït al futbol com un instrument per facilitar la justícia en les decisions arbitrals. De fet, el recurs a la tecnologia per poder observar a posteriori una incidència i esmenar la decisió arbitral sí és necessari. Fa molt de temps que s’utilitza en altres esports, com és el cas del tenis i del bàsquet, però segurament és al rugbi on fa més anys que funciona amb extraordinaris resultats. Cal dir, per a qui no el conegui bé, que aquest esport és difícil d’arbitrar, perquè el contacte entre jugadors és continu i són 30 jugadors els que hi ha al terreny de joc, i en ocasions és difícil apreciar el resultat. La introducció de l’àrbitre de televisió en el del terreny de joc va representar una millora extraordinària.

A partir del precedent del rugbi, el futbol podria haver aplicat aquella experiència a les seves característiques. No ha estat així, i el VAR té poc a veure amb el funcionament del rugbi. I quina és la diferència fonamental? Doncs el paper de l’àrbitre i el de la funció del control televisiu. En el rugbi l’àrbitre és en realitat el director del joc, una persona que raona públicament les seves decisions que són conegudes per tot el camp i que cerca el resultat més just, rectificant una decisió inicial si les imatges de televisió indiquen el contrari. D’altra banda, la sala de control de televisió és un segon arbitratge relacionat amb el primer, però que té també aquella naturalesa. No és una simple aportació d’informació. L’àrbitre de rugbi és una autoritat indiscutible gràcies al tipus de cultura esportiva i a les regles del joc. El diàleg dels jugadors amb ell està pràcticament prohibit i només són els capitans qui poden adreçar-s’hi i encara amb escassa mesura. En el futbol pel contrari, l’àrbitre exerceix no com a director sinó com a jutge, es manté teòricament distant i inapel·lable i la seva sentència no pot ser mai discutida ni està disposat a rectificar-la per moltes evidències en contra que hi hagi. És el cas del segon penal amb el Llevant. Malgrat això, les protestes i enganys dels jugadors són continus. Exerceix en termes d’autoritarisme amb molt poca autoritat. Mai funcionarà bé el VAR perquè el problema no és tecnològic sinó de l’arbitratge i les regles del futbol que estimulen l’engany, l’antijoc, el que anomenen “faltes tècniques”. El que va fer el jugador del Real Madrid, Casemiro, simulant que havia rebut un gran dany per una puntada inexistent a la cama, al rugbi l’hi hagués valgut l’expulsió temporal de 10 minuts o definitiva.

Si no es redefineix la funció de l’arbitratge en el futbol i es canvien les normes per facilitar la pràctica esportiva i la seva excel·lència, cap tecnologia ho resoldrà. I és que en últim terme és un problema ètic.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú