Pedro Sánchez, a inicis de 2025 i sense haver arribat encara a la meitat de la legislatura, es troba políticament liquidat. No obstant això, els mecanismes institucionals específics d’Espanya, tan diferents dels comuns a Europa, com la moció de censura positiva (que exigeix un candidat alternatiu) o la moció de confiança, que només pot ser presentada pel mateix president del Govern, impedeixen un ajust immediat a la realitat. Aquest sistema, estant congelat, resulta disfuncional i perjudicial per als ciutadans, ja que limita la capacitat de representació actualitzada dels seus punts de vista i preferències.
Les raons d’aquest final d’etapa es poden resumir en els punts següents:
1. Manca d’una majoria estable per governar
Més enllà dels discursos, les proves són clares. N’hi ha prou que un dels partits que donen suport al Govern es negui a col·laborar perquè la capacitat d’iniciativa política de Sánchez quedi anul·lada, com es va evidenciar amb el decret òmnibus. Aquest decret, que abordava temes crucials com l’actualització de pensions, el salari mínim i subvencions al transport públic, no va poder avançar. De la mateixa manera, Sánchez no va aconseguir imposar un impost a les empreses productores d’energia per la mateixa raó.
Quan aconsegueix acords, aquests solen implicar concessions excessives, tant polítiques com econòmiques, cosa que demostra que el mètode de “tallar el pernil” no és sostenible. El cas de Junts, que sembla haver arribat al límit de concessions acceptables, n’és un exemple.
2. Minoria parlamentària davant el vot ciutadà:
Les enquestes reflecteixen una clara tendència a la baixa per al PSOE. Malgrat els intents del CIS de presentar Sánchez com a guanyador, altres enquestes més imparcials, com la realitzada per DYM per a “20 Minutos” amb 1.014 entrevistes i un marge d’error del ±3,1%, indiquen que el PP obtindria entre 150 i 155 escons, Vox obtindria entre 32 i 35, molt per sobre dels 176 necessaris. En contrast, el PSOE es quedaria entre 119 i 123 escons, mentre que Sumar només arribaria entre 9 i 11, xifres insuficients per formar un govern sòlid. Fins i tot sumant els 4 possibles escons d’Unidas Podemos i els dels altres aliats.
3. Creixement econòmic amb bases fràgils:
Segons molts analistes, el creixement econòmic d’Espanya se sosté sobre pilars dèbils:
- Immigració massiva de baixa productivitat.
- Turisme en auge, un sector amb baixa productivitat estructural.
- Fons europeus i inflació: La despesa pública ha estat impulsada per recursos extraordinaris, però aquests no són sostenibles a llarg termini. A més, la inflació ha traslladat riquesa de la butxaca dels ciutadans a les arques de l’Estat, agreujant la situació.
4. Aïllament polític a Europa:
Sánchez compta amb el suport de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, però aquest suport és limitat. Després de les últimes eleccions europees, l’auge de la dreta alternativa i els bons resultats del Partit Popular Europeu restringeixen les preferències de Von der Leyen envers Sánchez. A més, amb la previsible sortida del socialdemòcrata Olaf Scholz del Govern alemany, Sánchez quedarà encara més aïllat.
5. Conflictes amb els Estats Units i el Marroc:
La relació amb els Estats Units, especialment sota la presidència de Trump, és clarament antagònica. Les exigències de Trump, com augmentar la despesa en defensa al 5% del PIB, són inviables per a Espanya, que és l’última de la cua amb l’1,28%. A més, la política antiisraeliana de Sánchez xoca amb els interessos nord-americans, enfortint la posició del Marroc en el tauler geopolític. El Marroc, afavorit pels Acords d’Abraham i el reconeixement nord-americà de la seva sobirania sobre el Sàhara, continua ampliant la seva influència militar i política, deixant Espanya en una posició desavantatjosa que pot afectar el futur de Ceuta i Melilla.
6. Corrupció i manipulació institucional:
Sánchez afronta casos de corrupció que afecten tant el seu entorn proper com membres destacats del seu Govern, com l’exministre Ábalos. Davant aquest escenari, el president ha optat per una estratègia de resistència extrema, basada en:
- Manipular institucions de l’Estat, incloses les judicials.
- Controlar els mitjans de comunicació mitjançant incentius o pressions.
- Restringir i limitar investigacions que el puguin perjudicar políticament.
En aquest context, Espanya afronta un panorama d’inestabilitat política, econòmica i institucional, mentre la figura de Pedro Sánchez es debilita cada cop més tant a nivell nacional com internacional.
Loading ...
