Amb l’ajuda de les intel·ligències artificials ChatGPT i Gemini, i les informacions que proporciona Nature i el Centre de Prediccions del Clima Espacial, la humanitat i la nostra societat, per tant, té un risc gens menyspreable d’enregistrar grans efectes adversos de cinc grans amenaces.
La primera d’elles és la que procedeix del medi ambient, el canvi climàtic en primer terme per les conseqüències en cascada que presenta sobre la biodiversitat i l’habitabilitat en les diverses regions del món. També pels seus efectes econòmics i socials, que pot donar peu a desplaçaments massius de persones per inseguretat alimentària i pels conflictes dels recursos naturals.
Una altra derivada és en matèria de salut pública, ja que afecta la proliferació de malalties de manera directa i també indirecta en afavorir algunes que són impròpies d’aquell territori i que són transmeses per determinats vectors. N’estem veient ja a casa nostra.
Un segon motiu de conflicte que torna a ser molt greu, com durant el moment àlgid de la guerra freda, és el de la guerra nuclear, que pot generar una devastació total i també a efectes derivats com és un hivern nuclear a conseqüència de la quantitat de pols i partícules alliberades a l’atmosfera que reduirien la radiació afectant l’agricultura i la supervivència.
No cal veure aquesta amenaça només com una mena d’Harmagedon, la batalla última entre el bé i el mal. És suficient amb la utilització tàctica d’enginys nuclear de petit abast, com es pot produir a la guerra d’Ucraïna, per tenir efectes devastadors, fins i tot globals i amb tota certesa a Europa.
La tercera gran amenaça és la derivada de les pandèmies. Ja vam veure les conseqüències de la covid-19 que va causar 29 milions de morts a escala global, una crisi econòmica de proporcions extraordinàries i que en el cas d’Espanya va significar el nivell més alt de mortalitat des de la Guerra Civil. La covid, com manifesten les últimes informacions sanitàries, continua circulant i mutant, si bé fins ara sense variar la seva mobilitat i en tot cas determinant major o menor facilitat per al contagi, com està passant en les últimes variants en curs. Però l’amenaça està aquí i n’hi ha d’altres.
Assenyalem, per exemple, l’atenció creixent sobre el virus de la grip aviària (H%NU) que ha anat circulant de les aus salvatges a les domèstiques i d’elles als mamífers. Ja causa una crisi de seguretat alimentària als EUA per la important presència del virus en la llet de vaques infectades, fet que ha comportat una alerta sanitària pel consum de llet no pasteuritzada. No és fàcil que arribi a la transmissió massiva d’humans, però el tema està vigent en l’àmbit científic i la gran pregunta és com ens hem preparat des de l’experiència de la covid.
En el cas d’Espanya, que mai s’ha fet un balanç ni un rendiment de comptes d’aquella situació, continua sense disposar d’una llei específica que li permeti afrontar aquestes situacions amb previsió i garanties suficients sense necessitat de recórrer als estats d’alerta, que a més han estat declarats inconstitucionals. Saber en què hem millorat des del punt de vista de l’alerta i la prevenció és un enigma.
La quarta amenaça és molt concreta i té uns efectes potencials només a curt termini. Són les conseqüències de les tempestes solars. Ara estem en un dels periòdics cicles màxims d’aquest fenomen que afecta el sol. El 8 de maig va tenir una activitat extraordinària i va arribar a l’escala 5, extrema en l’índex dels canvis del camp magnètic terrestre.
Va afectar, encara que no en siguem gaire conscients, a qüestions importants. Per exemple, els 5.000 satèl·lits en òrbita del sistema Starlink van experimentar una “degradació temporal” dels seus senyals i com a risc potencial greu per a les operadores de xarxes elèctriques alguns països van prendre precaucions. El cas més extrem va ser Nova Zelanda que va arribar a la desconnexió total. I és que la major tempesta registrada d’aquesta mena el 1859, molt abans que depenguéssim tant de l’electricitat, la tempesta solar va injectar tanta energia a l’atmosfera que els telègrafs, que eren el sistema elèctric més gran de l’època, es van incendiar de forma espontània. Si això hagués passat aquest mes de maig, la parada total hauria tingut efectes tràgics.
No hem arribat encara al punt culminant d’aquestes manifestacions extremes del sol en l’actual període. Els càlculs són que els màxims es puguin produir en les pròximes setmanes i ja se sap també que les tempestes més grans es poden produir mesos i fins i tot anys després del vèrtex d’activitat que s’assoleix en períodes de 22 anys com es manifestarà abans d’acabar l’any actual. Per tant, estem en una època de durada relativament breu que pot estendre’s un parell o 3 d’anys en el que l’amenaça per a les comunicacions i les xarxes elèctriques és greu.
El cinquè gran perill és la mateixa intel·ligència artificial, que mereix un tractament especial no només per la seva dimensió, sinó per les significatives discrepàncies en les respostes entre la IA Gemini i el ChatGPT. Serà a la segona part.
Loading ...
