Continua de Les 5 accions fake de Colau al llarg d’aquesta primavera que s’acaba (I)
Un dels grans eixos del programa de Colau és la sostenibilitat. Els resultats no es veuen per cap banda i el que sí que es percep és que les decisions que adopta són exactament les que van en sentit contrari a aquell projecte.
Oblidem-nos per un moment de l’evidència, del tràfic congestionat per les mesures municipals i que per aquesta causa contamina més que mai, i recordem altres fets recents:
Primavera Sound, 85.000 espectadors diaris. Sonar 122.000. Qui pot pensar que amb aquestes xifres tan brutals d’assistents a festivals musicals inserits de ple en la mateixa trama urbana, la sostenibilitat és possible?
Moviments d’aquesta dimensió són incompatibles en el cas de l’estructura urbana de Barcelona en una ciutat sostenible.
En la mateixa línia cal situar els refugis climàtics de ficció. Distribuir cartells per parcs, escoles i biblioteques declarant-los refugis climàtics no resol absolutament res, perquè ja existien abans del cartellet i és evident que qualsevol ciutadà pot saber que en aquell indret podia trobar un cert alleugeriment a l’agressió de les elevades temperatures. Però, si som sincers, hem de reconèixer que els millors i de més capacitat refugis climàtics de Barcelona no estan identificats per l’ajuntament. Són les grans botigues, els grans magatzems, que disposen d’una refrigeració brutal, que diguem de pas no és que sigui massa sostenible.
Però, com frenar les onades de calor com l’última que hem patit? Hi ha dues respostes que Colau no ha endegat i que sí que tenen a veure amb aquesta sostenibilitat davant el canvi climàtic. Una d ‘elles és la ràpida transformació, perquè no requereix grans operacions d’enginyeria, de les places dures en places verdes. Aquests punts de la ciutat en la mesura que es multipliquen constitueixen nous oasis que atemperen l’entorn. El millor exemple del que no ha de ser és la pervivència de la plaça dels Països Catalans que encara espera transformar-se en una gran zona verda. És que per la capacitat realitzadora de Colau és més fàcil fer penjar cartellets que fer places verdes. Mentrestant, s’entretenen a plantar testos amb petites arborescències i pintar ratlles de colors a terra, com si això resolgués alguna cosa.
L’altra gran mesura pràcticament inèdita és la de millorar l’aïllament tèrmic dels edificis de Barcelona, sobretot el d’aquells sectors de població que tenen menys capacitat econòmica. El millor refugi climàtic hauria de ser la llar de cadascú, que pogués disposar d’un bon aïllament que abaratiria notablement escalfar a l’hivern i refrigerar a l’estiu. Aquesta transformació i la instal·lació massiva de plaques solars per a l’autoproducció d’energia és el gran instrument de Barcelona per assolir la sostenibilitat davant del canvi climàtic. Però, sobre això res s’ha fet, malgrat que cada any els indicadors que viurem estius anticipats i tòrrids és tota una evidència.
La sostenibilitat de la ciutat és tot el contrari del que Colau està fent al parc de l’Oreneta. En lloc de mantenir les seves condicions naturals en bon estat i garantir el caràcter silvestre del lloc, el que fa és pavimentar camins i a conseqüència d’aquesta acció obrir pous de drenatge perquè aquests camins quan plogui es convertiran en petites rieres que erosionarien el parc si no es duen a terme aquests pous. Però, tot plegat el que fa és destruir un dels pocs espais que tenien un caràcter més naturalitzat de Barcelona.
A la Barcelona verda i ecologista de Colau resulta ara, per si no acumulés ja prou contradiccions, que li encanta pavimentar camins a la natura. El motiu d’aquest bunyol és desconegut i explica en un grau suficient que 14 entitats veïnals, majoritàriament dedicades a la protecció del patrimoni, demanin a l’alcaldessa que aturi les obres de pavimentació d’aquest parc. No és la primera vegada que passa. Ja hi va haver un intent anterior que va aconseguir ser frenat, però ara el consistori torna a l’assalt del parc de l’Oreneta.
Loading ...
