Les 20 causes de la destrucció de la democràcia a Espanya

És una evidència que, sigui quin sigui el posicionament polític del subjecte, el sistema de partits i les institucions polítiques espanyoles no funcionen. Ni la divisió de poders, ni la feina de cadascun d’ells: judicial, legislatiu i executiu. Només cal constatar el retard i la deficient manera com el govern ha abordat el problema de la inflació per constatar-ho, o el desastre que ha significat en termes de vida, de salut i econòmics, la gestió de la pandèmia.

Enumerem les 20 principals causes:

  1. Hi ha una fallada sistèmica de la capacitat executiva.
  2. Aquesta fallada s’estén a l’administració pública, que necessita una profunda reforma que no està ni a l’agenda política ni se l’espera. Un dels resultats negatius d’aquesta situació és l’imperi de les empreses de consultoria que són les que acaben dissenyant les polítiques. Estem pagant dues vegades pel mateix servei, a les consultores i als funcionaris i càrrecs de confiança, que haurien de dur a terme la tasca i per incapacitat no ho fan.
  3. No existeix planificació de les polítiques públiques, en el sentit que correspon a aquest concepte.
  4. L’organització ministerial és decimonònica, el que significa una escassa coordinació horitzontal que impossibilita l’abordatge de la complicitat. Alhora hi ha una inflació dels càrrecs: 22 ministeris, 4 vicepresidències i, tot un rècord, 541 alts càrrecs.
  5. La degradació del poder parlamentari, on teòricament recau la sobirania del país. En realitat és un apèndix de l’executiu que al seu torn ho és del president del govern, fet que dibuixa un panorama que té més de cesarisme que de democràcia. El Congrés ha estat suspès en reiterades ocasions per decisions de l’executiu, el que constitueix un factor de degradació extraordinària, o bé les seves decisions moltes vegades són simbòliques, com en el cas de la política amb el Marroc.
  6. A aquella debilitat del Congrés cal sumar-hi la dels organismes independents que teòricament actuen com a contrapès. El govern no atén els seus requeriments ni ajuda al compliment de les seves funcions.
  7. Tota aquesta degradació explica que no existeixi rendiment de comptes
  8. I alhora, tampoc es compleixen les exigències legals de transparència, que són lletra morta. El consell de la transparència ha percebut centenars de vegades al govern per declarar de manera il·legal secretes o confidencials determinades informacions o per autoritzar la llei de secrets oficials de l’època franquista.
  9. Un cas especial és el bloqueig continuat de les comissions d’investigació al Congrés amb l’ajuda de l’ERC i Bildu. I no per qüestions menors, sinó per examinar les polítiques amb la covid o els 53 milions concedits a la companyia Plus Ultra.
  10. La feblesa parlamentària també explica l’ús de mesures i lleis clarament inconstitucionals que al mateix temps es relacionen amb la lentitud per resoldre els casos de conflicte del Tribunal Constitucional. El resultat és que l’estat de dret a Espanya està sent transformat en un estat de lleis, les quals s’apliquen en funció dels subjectes i de les idees. A la imatge de la justícia li ha caigut el vendatge dels ulls i la seva balança està trucada.
  11. Un altre vici que ha deteriorat la situació democràtica espanyola és la inflació legislativa. Cada any el BOE produeix un milió de pàgines.
  12. Especialment greu és la politització de la justícia, conseqüència de les quotes partidistes entre PP i PSOE.
  13. El resultat és la politització extrema de la més alta instància, el Tribunal Constitucional, i el Tribunal de Comptes.
  14. La politització, ja sense embuts, s’estén ja a la Fiscal General de l’Estat colonitzada pel govern, així com a l’Agència de Protecció de Dades.
  15. Una altra característica que constitueix un càncer és el clientelisme estructural que fa que tots els partits funcionin per situar professionalment els seus membres i col·laboradors.
  16. La polarització política fa impossible un bon funcionament de la democràcia perquè aquesta exigeix la capacitat d’arribar a determinats acords. No és res nou. Aristòtil ja definia l’amistat civil com aquella que fa possible assumir el bé de la ciutat.
  17. Hi ha una estreta relació entre la progressiva descristianització del país i l’augment de la polarització política.
  18. Espanya viu immersa en polítiques cada vegada més agressives de la cancel·lació, de la cultura woke i l’enginyeria del disseny cultural que pretén transformar les ments, sobretot de nens, adolescents i dels homes.
  19. La carta de mesos enrere de 130 intel·lectuals espanyols, entre ells Òscar Tusquets, Fernando Savater, Sergi Pàmies, que enviava un SOS per a la llibertat d’expressió és un exemple del grau d’opressió i dirigisme cultural que impera i que lògicament  invalida la pràctica democràtica.
  20. Finalment, la denominada memòria històrica o democràtica que és alhora una gran expressió de la incapacitat del govern d’abordar el present i preparar el futur, i per aquesta raó es dedica a reescriure el passat perquè el paper tot ho aguanta.

Creus que ens afectaran molt les noves variants del coronavirus?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.